Plataforma per la Llengua

I doncs? Com és
que la percepció “general” és a l’inversa.

Doncs vet ací la resposta:
Una mentida dita mil vegades esdevé una veritat. Sí que és cert, i
comprensible
atès la maquinària mediàtica a la contra, que els empresaris catalans no
acostumen a denunciar públicament els centenars d’imposicions
lingüístiques que
poden rebre pel que fa al castellà. Així mateix, no solen incomplir-les,
i si
ho fan i hi ha denúncia, l’acció és molt més radical: retirada del
producte en
qüestió o de la llicència per actuar. De fet els controls són molt més
severs i
rarament es pot actuar en contra de la llei. Curiosament, sí que hi ha
empresaris catalans que gosin fer públic que incompleixen que una part
de la
retolació fixa dels establiments no sigui en català. Val a dir que per
al
català el procediment és molt més tou: hi ha diversos avisos previs i es
deixen
uns terminis considerables de temps per adaptar-s’hi i normalment només
s’actua
si hi ha denúncia, i en alguns casos fins i tot amb denúncia tampoc
s’actua.
L’obligatorietat en l’ús del català està prevista en unes poques lleis.
En
aquest sentit, que faci un tracte de favor del català respecte el
castellà en
un territori espanyol, bàsicament hi ha la Llei de política lingüística i
puntualment alguna d’algun sector específic. Pel que fa a l’obligació
única del
castellà hi ha centenars de lleis, entre elles les 221 que obliguen
l’etiquetatge de productes, les garanties, la documentació dels
aparells, les
instruccions d’ús, la retolació de la maquinària, la megafonia en alguns
sectors, la retolació d’avisos obligatoris als establiments, la
informació de
preus en alguns sectors, la retolació de transports, la documentació
expeditiva
per llicències, les senyalitzacions…

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua

Per a més informació:
http://plataforma-llengua.cat/empresa

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!