Seleccions Catalanes

L’any 1999 sis capitans de Catalunya: Josep Guardiola
(futbol), Enric Masip (handbol), Roger Esteller (bàsquet), Santi Carda (hoquei
patins), Albert Malo (rugbi) i Xavi Moya (full-contact i kickboxing) van donar
la cara en el primer espot televisiu de la nostra entitat. No van dubtar a
mullar-se per la causa, independentment de què diria la gent i simplement per
una qüestió de principis. Té molt mèrit, sobretot per ser els primers. En el
nostre objectiu que no és altre que l’oficialitat de les seleccions tot suma i
petits gestos com aquest han anat engrandint les nostres il·lusions. A Espanya
se’n reien de nosaltres fa temps al considerar que només podríem jugar a bales
però el cert és que ja fa anys que s’estiren dels cabells cada vegada que
reconeixem un nou esport o quan veuen que el seleccionador nacional de futbol
és un mite com Johan Cruyff.

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Durant aquesta dècada el camí no ha estat fàcil però creiem
amb una causa que legalment ens dóna la raó: les federacions esportives
catalanes són entitats privades que mitjançant el dret de lliure associació
poden ser membres de les internacionals i per tant reconegudes oficialment.
L’abril de 2008 hi va haver una sentència que així ho certificà rotundament. El
TAS, el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport, el màxim organisme judicial a nivell
esportiu, va donar la raó a Catalunya en el contenciós amb la Federació
Espanyola de Bitlles i Bowling. El jutge va resoldre que Catalunya i Espanya
podien conviure dins una mateixa federació internacional al prevaldre la llei
de qualsevol federació internacional per sobre de la dels estats. La ley del
deporte espanyol doncs, en aquest punt, és paper mullat per molt que vulguin
demostrar el contrari. O és que també pretenen tenir la raó davant la justícia
mundial?

Però no tot és tant fàcil. La maquinària del govern espanyol i les seves
federacions realitzen un joc brut en contra nostre amb constants amenaces,
complots amb compra de vots i estratègies il·legals que dificulten avançar. El
fet més clar es va produir el 26 de novembre de 2004 en l’Assemblea de la
Federació Internacional de Patinatge que va tenir lloc a Fresno, als Estats
Units, i on s’havia de ratificar l’entrada de Catalunya. Després d’unes
pressions al límit als països que tenien dret a vot –amb el mateix Zapatero
trucant a Berlusconi- Catalunya va quedar fora. Les pressions són la seva única
arma; ho han fet amb les curses de muntanya on han creat una internacional
paral·lela a la que hi havia perquè Catalunya no hi pugui ser present, ho van
fer l’any 2006 quan van obligar al jugador d’hoquei patins Miquel Masoliver a
anar a un campionat d’Europa contra la seva voluntat o ho han fet recentment,
aquest mateix novembre, impedint un Catalunya-Espanya de futvòlei prèvies
amenaces de greus conseqüències jurídiques si l’equip espanyol es presentava al
torneig.

El camí és llarg però quan creus amb la veritat saps que tard o d’hora tot cau
pel seu propi pes. De moment competim al món oficialment amb 20 disciplines:
Korfbal, Curses de Muntanya, Pitch&Putt, Físic-Culturisme, Futbol Sala,
Futbol Australià, Patinatge, Icestock, Raquetbol, Karate, Twirling, Fistball,
Bitlles i Bowling, Ball Esportiu, Rugby Lliga, Fut-tennis, Touch Rugbi,
Biketrial, Futvòlei i Tamborí.

I per si fos poc, algú dubte del potencial dels nostres esportistes i els
resultats que obtindria Catalunya en un Mundial o Jocs Olímpics? Heu pensat que
suposaria per la marca Catalunya competir oficialment? Doncs molts diners i
ressò mundial que la faria molt més coneguda. Els grans esdeveniments esportius
són seguits per 20.000 periodistes acreditats de 20 països diferents. Calculeu
doncs? Tenim la llei del nostre costat, els millors actors, una afició que ho
desitja i un país que exigeix llibertat esportiva. Estem a mig camí, a mitja
marató. Ens falten 21 kilometres i 97 metres més i no dubteu que guanyarem!
Junts, l’acabarem portant!

Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives
Catalanes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!