Petit Punt de Vista

Aquests últims dies he estat escoltant diversos comentaris referents a la gran debilitat de CiU després de les passades eleccions del 25N. Si, està clar que 50 escons són 12 menys dels 62 de les passades eleccions i 18 menys dels 68 que suposen la majoria absoluta. També està clar que més d’un milió de vots suposen més del doble que qualsevol dels altres partits. Mentre els uns s’ho mirem amb perspectiva temporal els altres es centren en la majoria real actual. Un debat sense fi.

…perquè no deixem aquests debats estèrils i ens limitem a analitzar seriosament les possibilitats de la situació en la que ens trobem?

• Qualsevol iniciativa de CiU en té prou amb el suport de ERC, PSC o PP per a tirar endavant per lo que, en aquest sentit, la capacitat per a governar no s’ha vist alterada. Curiosament es tracta dels 3 partits que han estat pactant amb CiU durant la passada legislatura en els temes importants: PSC va permetre la investidura d’Artur Mas com a President; PP va permetre l’aprovació dels pressupostos; ERC va donar suport a les iniciatives nacionals com la Llei de Consultes o el pacte fiscal. Designació del president, política econòmica i objectius nacionals: els 3 eixos principals varen ser possibles en l’escenari anterior i els 3 eixos són igual de possibles en el nou escenari. El mateix que es va aprovar es pot seguir aprovant, ni més ni menys. De la mateixa forma que no discuteixo que 50 és menor de 62 suposo que ningú em discutirà que la suma de qualsevol de les combinacions és superior a 67.

• En l’escenari anterior, CiU en tenia prou amb el suport de ICV per a implementar qualsevol política. En l’escenari actual, els 50 de CiU més els 13 de ICV no serien suficients. Aquí haig de reconèixer que, sobre el paper, CiU ha perdut una alternativa de cara a negociar les seves propostes però… realment és així a efectes pràctics? Repto a les persones que diuen que CiU ha quedat debilitat a que em llistin les accions que es va realitzar la passada legislatura amb únicament el suport de CiU i ICV (amb el vot en contra dels altres partits). Ho tenen fàcil: només han de demostrar que la majoria d’accions de govern de la passada legislatura eren per pactes bilaterals entre CiU i ICV. A l’espera que algú em faciliti aquest llistat, seguiré amb la ignorància i pensaré que la capacitat de CiU no s’ha vist realment afectada en aquest sentit.

• Per últim, els partits més minoritaris, amb un pes al Parlament que els feia insuficients per a governar, ja que la suma dels 62 de CiU amb els 3 de Cs o amb els 4 de SI no arribaven als 68. CiU no en tenia prou amb els suport dels minoritaris i segueix sense tenir-ne prou. Tot un canvi, si senyor. Abans que ningú se m’avanci: si, és cert que abans CiU en tenia prou pactant amb els 2 minoritaris a la vegada i ara aquesta suma ja no seria suficient. Perfecte, torno a reptar als partidaris d’aquest argument a que em llistin les accions de govern de la passada legislatura que varen comptar única i exclusivament amb el suport de CiU, Cs i SI.

Un cop exposades aquestes reflexions… podem jugar al joc de “busca les 7 diferències”, però fem-ho amb rigor: la possible debilitat de CiU ve donada per estratègies partidistes i no per tenir 50 o 67 escons ja que, en ambdues situacions segueix necessitant als mateixos suports que estava tenint fins ara. Algú diria que CiU hagués quedat debilitada si hagués tingut 62 escons, 18 ERC, 17 PSC i 16 PP?… doncs, a efectes pràctics, ens trobem en la mateixa tessitura. Obtenir pitjors resultats no significa ser dèbil…no ho confonguem.

Dit això, si la senyora Alícia Sánchez Camacho va pactar els pressupostos amb CiU la passada legislatura i, si els pressupostos de l’any que ve segueixen en la mateixa línia (d’ajustos i retallades)… algú del PP em podria explicar perquè haurien de votar en contra en aquesta ocasió? Aquestes coses són de traca i mocador: el fet que vostè vulgui fer un referèndum significa que els seus pressupostos no són els adequats. És més, li estic dient que no són els adequats fins i tot abans de de fer-los. Doncs molt bé  #etfelicitofill.

Senyors EMPLEATS DEL POBLE, que té a veure una cosa amb una altra? M’agradaria que, d’una vegada per totes, els nostres polítics tinguessin una mica de professionalitat i no es regissin pel “com tu fas això… jo faig allò”. Si es debaten els pressupostos, parlem de pressupostos: aprovem els pressupostos amb els que hi estigui d’acord la majoria. Si es debat el dret a decidir, parlem del dret a decidir: aprovem el pla d’acció amb el que hi estigui d’acord la majoria. Qui parla d’esquerres o de dretes? Qui parla de independentistes o d’unionistes? Parlem de majories! Catalunya és plural (que no fragmentada) i, per tant, cada negociació permet el posicionament de les diferents parts… ¡¡como la vida misma!! Li deixo de comprar la fruita al Mercadona perquè Orange m’ha deixat sense ADSL?

Donades unes determinades circumstàncies, cada una de les parts hauria d’optar per la opció que més convé. Aquesta és la base del equilibri de Nash, veurem si la teoria en qüestió és, o no…  apte per a polítics.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!