Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Lectures: Torpedo. Edició integral en català. vol.1(de5)
Jordi Bernet, Enrique S. Abulí,
Alex Toth
Glénat.cat
Sembla mentida que
encara no hagués llegit aquesta sèrie clàssica
entre clàssics. Al final m’he llançat amb l’ocasió
de l’integral en català, i he de confessar que no esperava
quedar-hi tan enganxat. Els guions d’Abulí són realment
negres i retraten el món despietat propi del gènere amb
mestria. A més, es nota un treball de desenvolupament
important, una voluntat d’arrodonir cadascuna de les històries
curtes que componen aquest volum i d’apel·lar a la
intel·ligència del lector. Sobre tot caldria destacar
la seva capacitat de concisió i el domini del ritme, tan
important per una narració gràfica de caire clàssic
com és el cas.
Igualment genial
és també l’apartat gràfic. Supose que no caldrà
presentar a dos mestres com Alex Toth o Jordi Bernet. El primer tan
sols dibuixa les dues primeres històries però és
un bon començament. Serà Bernet, això sí,
l’encarregat de dotar el personatge de la seva imatge característica
i sembla que ho va fer amb moltes ganes. La seva capacitat d’imprimir
dinamisme i atmosfera al seu traç en blanc i negre (molt
negre) és impressionant. Es nota aquí també un
gran treball i molt d’ofici. Per exemple, és capaç de
fer que cada personatge dels nombrosos que apareixen al llarg del
volum no s’assemble a cap altre (una prova que no tots els dibuixants
superen). I per cert, cosa imprescindible en aquest gènere, és
capaç de dibuixar una femme fatale com cal
(espectaculars).
En altres
paraules, que no podeu deixar de llegir aquesta obra. Tot un clàssic
d’aquells que et reconcilien amb les possibilitats del novè
art i, per suposat, una lectura d’allò més
entretinguda.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per mi “Torpedo” és un dels clàssics imprescindibles del còmic. Me n’alegro que t’hagi agradat perquè jo pensava que m’agradava tant perquè sóc un “fanàtic” del gènere negre 🙂
Segons el meu gust Bernet és un dels grans dibuixants en blanc i negre que hi ha hagut (al nivell dels Breccia o Mandrafina) i aquí amb els excel·lents guions d’Abulí fan un còmic impressionant.
Coincideixo amb tu, absolutament recomanable.
El vaig remenar l’altre dia a la llibreria però ja anava massa carregat i no el vaig agafar. Me’l tornaré a mirar i, pel que dieu, serà qüestió d’agafar-lo sense pensar-m’ho gaire! 😉