Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Cathy Malkasian
La Cúpula
Aquesta voluminosa novel·la gràfica ens crida l’atenció només en fullejar-la. L’enigmàtica coberta dóna pas a unes pàgines dibuixades a llapis on de seguida podem notar la fluïdesa del relat i la teatralitat gairebé expressionista del seu plantejament estètic. Això ens posa sobre la pista d’una obra amb una forta càrrega literària que, darrere la seva estructura de faula, amaga una profunda reflexió. Sobre què? Les lectures i els enfocaments poden ser múltiples, al igual que els prejudicis del lector. En tot cas, parla de qüestions eternes de l’ésser humà com són la por, la soledat, el poder o els relats culturals. Per fer-ho, Malkasian desenvolupa un guió on és capaç de construir un món, amb la seva pròpia lògica i aspecte, sobre el qual mourà les peces per tal d’explicar-nos la història.
Així, al llarg de les seves pàgines, veurem com l’obsessió per un enemic inexistent és capaç de tancar tot un poble a dins unes monumentals muralles. I també com aquesta por és mantinguda mitjançant les falsedats d’una narració bèl·lica que acaba per convertir-se en el centre de tota una societat. La seva líder, Minerva, més que una dèspota cruel, tan sols tracta de suportar el pes de les seves pròpies febleses, atrapada com està entre la força destructora de “Papà” i el record de la veritat i la virtut de “Peggy”. Reconec que, certament, no e? fàcil resumir el que aquí es conta. El fons de la qüestió es desenvolupa a nivell simbòlic, més fins i tot a mesura que ens apropem al final. D’aquesta manera, es demana la participació del lector en la interpretació de tot plegat, cosa que al contrari del que podria semblar, no resulta gens pesat. El secret està en que fàcilment podem trobar elements que lligar amb la nostra experiència a nivell personal i social.
En tot cas, trobe que “Templanza” és una obra amb un plantejament molt interessant que conjuga narració i reflexió amb un aspecte gràfic més que notable. La seva valoració estarà en funció de la interpretació que cada lector en vulga fer i, tal i com us he advertit, que aquesta és ben necessària. Per la meva banda, he de reconèixer que m’he endinsat en la seva lectura, tot i que hagués desitjat un pèl menys d’onirisme en la part final.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!