Per Tutatis!

Aurelia Aurita
Ponent Món

“Fresa y Chocolate va ser una de les novetats editorials del 2006 més destacades, ja que va permetre el descobriment d’una veu de dona completament nova al món del còmic. Ningú mai no havia parlat d’amor i sexe com Aurélia Aurita: amb franquesa i també amb humor; amb cruesa, però no sense candor. El temps passa. A "Chocolate" (Chenda) li segueix agradant "Fresa" (Frédéric), i és corresposta, però a les diversions amoroses se suma el dubte. L’entusiasme es tenyeix de por. El món exterior també és allà: una amiga que es fa estimar (Kan Takahama), un veí racista, l’amenaça de la separació, les petites i grans supersticions… Però sobretot hi ha amor, i les verdaderes/falses ingenuïtats que fan de l’estil incomparable d’Aurélia Aurita un delit per als lectors (i les lectores).”

Aquest segon lliurament de les aventures amoroses i sexuals d’aquesta desvergonyida parella he de dir que m’ha agradat més que el primer. Segueix amb el mateix to tendre i humorístic, així com amb un estil de dibuix solt i refrescant. Però, el tractament m’ha semblat més honest i el contingut s’endinsa més en la intimitat de la relació que la primera part.

Aurita sembla abraçar els cànons del gènere costumista i de diari personal en una novel·la gràfica que no és sinó un seguit d’anècdotes que van conformant el mosaic de la seva vida sentimental. Això sí, en cap moment perd la seva personalitat i veu pròpia. De fet, sembla voler madurar la seva proposta parlant més d’amor i menys de luxúria. I és d’aquesta manera que aconsegueix passatges realment reeixits que de segur provocaran empatia en el lector. Això no vol dir que no hi haja presència del sexe, al contrari però, aquest està emmarcat dins una relació que no és purament festiva. Potser és aquest element més reflexiu el major encert de l’obra, molt ben acompanyat per una realització digna d’un Sfar. Clar, comprenc que no és un tipus de dibuix ni de narració gràfica que agrade tothom però, si us agrada haureu de reconèixer que Aurita el domina perfectament.

He de dir que des que vaig llegir l’aportació d’aquesta autora a l’antologia “Japón” tenia ganes de llegir més coses seves. El primer lliurament d’aquest “Fresa y Chocolate” em va deixar amb la sensació que no havia donat tot el que podia donar de si però, amb aquest segon pense que ja comença a tenir una entitat suficient. Realment fa falta gent així, i per la meva banda he de recomanar la seva lectura, sobre tot a neòfits.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!