Jeffrey Brown
La Cúpula
Ser el germà menut de
Joe Matt o Chester Brown (artísticament parlant, ja que no tenen cap parentesc a despit del cognom), el més ingenu, el més directe i naïf té els seus avantatges. Bàsicament que hom acaba heretant un cert atractiu literari però essent alhora molt més adorable i això, el fet que el personatge et caiga bé, és molt important quan es tracta d’historietes autobiogràfiques. Els lectors s’acaben implicant i a la fi, la fredor inicial que transmet el seu estil directe es converteix en quelcom que dóna vida al còmic. De fet, amb Jeffrey Brown és com si estiguéssim llegint el seu diari personal i secret. El seu dibuix tan solt, fins i tot diria que obertament descurat, encaixa perfectament amb aquesta sensació i ens fa entrar en el joc. En tot cas, a aquestes alçades espere que els afeccionats al gènere ja s’hauran acostumant al seu aspecte. Temps de sobres hem tingut per fer-ho amb obres com “Inversosímil”, “Torpe”, “Piltrafilla”, “Pequeñas Cosas”, “Cualquier sencilla intimidad” o fins i tot “Gato saliendo de una bolsa”.
En concret, aquest volum, com sol passar amb tots els reculls, té de tot un poc. N’hi ha de millors i de pitjors tot i que la tònica general és molt positiva i les històries amb més pàgines són les més reeixides. El volum comença, per cert, amb una impagable pàgina on l’autor explica, i en part justifica, la seva obra. Diu textualment que no creu que “la vida haja de ser interessant sinó significativa” i afirma que “el propòsit de l’art és entendre millor la vida i trobar-li un significat”. Paraules
potser un pèl elevades atès el contingut d’aquest còmic però que ajuden a situar correctament l’obra de Jeffrey Brown. És com si, en exposar la seva vida, o part d’aquesta, amb el llenguatge del còmic es produís un distanciament aclaridor.
No sé si és aquesta perspectiva allò que fa dels seus còmics quelcom interessant i de lectura molt amena però alguna cosa d’això deu haver-hi. O potser és pur voyeurisme! En fi, m’agradaria poder explicar millor aquesta atracció. En tot cas sí puc dir que d’altres obres de similars característiques fracassen sovint on Jeffrey Brown aconsegueix encertar, cosa que em fa recomanar-lo sense cap por. Això sí, cal donar-li temps i un vot de confiança per tal que funcione.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!