Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Greg Rucka, J.H. Williams III, Jock
Planeta de Agostini
Tot i començar el guió sobre la marxa, aquest primer volum resulta un «any u» ideal per aquest personatge. Amb un guió consistent que compren dos arcs argumentals en aquest lliurament i una trama de fons que sembla voler allargar-se molt més, Greg Rucka aconsegueix fer-nos creure en les possibilitats que la sèrie de Batwoman podria arribar a tenir.
El primer que fa, com és normal, és plantejar els orígens del personatge en els seus propis termes, i val a dir que per moments aquests semblen més a prop d’una sèrie de “Vértigo” que d’una dels super-herois de DC. Ho dic tant per l’enfocament adult, entès lògicament dins els paràmetres d’aquest gènere fantàstic, com per una certa ambientació recargolada. En tot cas, la construcció del personatge ens deixa l’element més cridaner en el lesbianisme gairebé militant de Batwoman, el qual de fet està en l’origen mateix del renascut personatge. Per cert, la naturalitat amb que es tracta tot plegat és digna de menció en un món on la norma sol ser el postís, els tòpics i la moda absurda.
En qualsevol cas, allò que importa és que la lectura resulta insospitadament entretinguda i per tant, donat que aquest és el seu objectiu declarat, molt recomanable. A banda del bon ofici del guionista, bona part d’aquesta impressió es deu al lluent treball de J.H.Williams III als primers episodis. A banda de demostrar una vegada més el seu excel·lent nivell tècnic, el dibuixant de “Promethea” no s’està de jugar de nou amb la narració gràfica en favor de l’espectacle, cosa que sempre s’agraeix. Arrodoneix el volum en les següents pàgines un eficient i potser més adient pels canons del gènere Jock que tampoc ho fa gens malament. Ambdós aconsegueixen a la seva manera, dotar el còmic de l’ambientació que demana la història i reforçar la novetat de la proposta.
En conjunt, com ja he dit, trobe que aquesta Batwoman és una sèrie d’entreteniment fantàstic que demostra tenir molt de futur. I val a dir que encaixa perfectament en aquesta era post Frank Miller en la que encara sembla moure’s aquest univers, artísticament parlant. I cal afegir que encara sort, si tenim en compte els orígens històrics del personatge. En tot cas, si una persona poc procliu a aquesta temàtica com jo mateix n’ha gaudit de la seva lectura, per alguna raó serà. Per suposat, això em fa suposar que els més afeccionats al món del Caballer Fosc quedaran més que satisfets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!