Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

7 de desembre de 2011
Sense categoria
12 comentaris

Enric Vila : masclisme en estat pur (El Punt Avui. 06.12.11)

El periodista i escriptor Enric Vila publicà al diari “El Punt Avui” d’ahir, dimarts , a la columna “Arc Voltaic” un article reprobable intitulat “Gais i herbívors”que finalitza d’aquesta manera:

“Els herbívors i els gais han esdevingut els mascles més ben preparats per rivalitzar amb el totalitarisme lasciu de la dona moderna”.

L’article  és un argumentari de tòpiques estupideses masclistes, com :

“La dona d’avui se sent independent i forta perquè vivm en un món de cotó fluix” (…) “”En els períodes de pau i llibertat, les dones són un motor de sofisticació i refinament, però també de pedanteria i decadència”

O frases de vodevils rònics : “M’hauria agradat veure un jutge davant d’un home que hagués denunciat la seva esposa per estafa: “La meva dona era una princesa i es va convertir en una balena””

En alguns dels posts del seu interesant bloc ja havia notat un cert regust a mascle lletraferit, l’article d’ahir ha esborrat el lletraferit per sempre. 
  1. … d’un que crec que és amic de Salvador Sostres? Són com nens malcriats, a vegades l’encerten i d’altres la caguen ben cagada i els dòna igual, poques vegades fan autocrítica.
  2. Curiosa barreja de tradició i modernitat: la pedanteria de la dona és un clàssic (mai és intel·ligent ni té saber; només pot ser pedant). L’argument de la balena és, però, tota una fita, i de fet obra la porta a la ciència per a que investigui perquè les dones envelleixen i esdevenen menys belles mentre els homes, en canvi, van rejovenint progressivament i esdevenint cada cop més atractius, forts, saludables i glamorusos. Espero, amb candeletes, que m’ho expliquin
  3.  “Allò que en diuen amor, pot convertir una pastoreta en una reina. Però un cop evaporat l’encant sensual, que és passatger per ell mateix, el rei engegarà la pastoreta a fer punyetes” No ho diu l’Enric Vila, ho diu en Josep Pla. I en té moltes més, de més sonades encara. Si d’en Pla intentem aprendre’n tot el bo i millor que ens ha donat, que és molt, potser amb l’Enric Vila també ho podríem fer. Treiem-li tot el suc de la seva paraula, sense fer cabal de salvatjades com deia la Xesca Ensenyat, i assaborim, com demana en Llach, tot el fruit que ens pugui donar, que també en té. Perquè “només els qui són a l’exili es pensen que aquest és un país ideal” i aquesta darrera també és d’en Pla.  
  4. Encara que sembla que no hi ha que jutjar les persones per la seva orientació sexual, i que es pot dir o no en funció d’aquesta.

    I tant mateix una dona podria pensar exacte el mateix d’un home. 

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!