Diletant i dissonant

L’estat propi, la independència, no és només un projecte polític. També és un projecte econòmic. I, per aquest motiu, no podem concebre la Catalunya futura pensant només en les estructures polítiques. També hem de pensar en les seves estructures econòmiques.

Òbviament, les polítiques econòmiques del nou estat seran determinades, en cada moment, pel Parlament, d’acord amb les majories polítiques. Justament per això, no podem abordar la transició nacional sense proposar a la societat catalana el model econòmic al qual aspirem.

Vet aquí algunes bases d’aquest model:

• L’economia ha d’estar al servei de les persones. Només d’aquesta manera podrem garantir els objectius d’un país amb una societat inclusiva i amb cohesió territorial.

• L’economia que val la pena, la que ha de dominar, és l’economia productiva.

• Sense renunciar al rol equilibrador dels poders públics, l’economia s’ha de sostenir en el dinamisme i la capacitat emprenedora i innovadora de la gent, dels empresaris.

• L’economia ha de generar oportunitats perquè obtinguin guanys aquells que inverteixen i s’arrisquen. Alhora, ha de posar al capdamunt de les seves prioritats el respecte i la garantia de respecte als drets dels consumidors i dels treballadors.

• L’economia ha de ser prou àgil i prou lúcida per a incorporar i aprofitar les possibilitats que ens donen els avenços tecnològics. I ha de ser prou àgil i prou lúcida per a fer front als reptes que ens vindran constantment de la geopolítica i de les crisis diverses (energètica, climàtica, alimentària…) que floten constantment amenaçadores.

N’hi ha més. Serveixin aquestes a tall d’exemple com a elements que ens permetran estar plenament inserits a l’economia global, que és la nostra vocació, amb una economia dinàmica i, sobretot, viable. D’això no en tenim cap dubte: si l’economia catalana ha estat capaç de progressar i oferir prosperitat amb les estructures d’estat molt sovint en contra, qui pot creure que no ho serà amb les estructures d’estat a favor?

A més, la construcció d’un nou estat és la millor oportunitat, potser l’única, de fer aquelles reformes estructurals que ens permetin consolidar tot allò –que és molt– de positiu que té la nostra economia i capgirar tot allò que la perjudica. Aquest és el repte que tenim.