El buit del temps

Així comence, avui 16 de març de 2005, la meua modesta contribució al pensament crític del ciberespai, amb un fragment de Miquel Martí i Pol que em serveix de portada. En forma de bloc personal a MésVilaweb, tot un luxe innovador per a un país com el nostre. Poc a poc aniré desant pensaments, reflexions, aniré penjant de la xarxa petits textos i recuperant alguns altres publicats anteriorment en mitjans de comunicació diversos. Les meues preocupacions: la universitat i la ciència, sobretot. Com funcionen ací i a d’altres indrets. La política científica a Catalunya o l’absència d’ella al País Valencià. L’activisme cultural a les universitats i el seu paper en la formació del jovent com a persones i ciutadans. L’imprescindible divulgació científica, els esforços que realment i efectiva es fan, des de mitjans de comunicació, museus o universitats. En un territori més concret, em preocupa la lentitud amb la qual el pensament evolucionista penetra en altres àmbits de la reflexió, filosòfica, humanística o social, digueu-li com vulgueu.

Els avenços actuals en biologia són espectaculars. Ja no parle de la sopresa, admiració o preocupació que poden despertar en el públic general. Vull dir que quasi cada dia l’estupefacció entre els mateixos científics és més que notable. Idees innovadores, tècniques potentíssimes, experiments escrutadors fins regions insospitades, dins nostre, arreu el planeta o en les vores del sistema solar. Ara és el descobriment d’una comunitat microbiana fantàstica en els fons oceànics (l’anomenada “ciutat perduda”), ara són les imatges dels territoris cerebrals on s’ubiquen les decisions morals. O l’excusió fins a Tità per comprovar el tipus de química de la seua atmosfera i si pot ser una finestra al nostre passat. O la pretensió de filtrar 1.400 metres cúbics de l’aire de Manhattan per a identificar, a través de la seqüenciació dels genomes, tots els microorganismes i virus que suren en l’atmosfera de la Gran Poma. Si Louis Pasteur pugués tan sols imaginar-ho…
En resum, la vida en totes les seues vessants, això és el que m’interessa. Perquè el fenomen de la vida, el seu origen i la seua evolució, en un context còsmic és, com digué el poeta, “el riu del temps que cap temps no detura”.