Pere Meroño

Dijous nit, nova sessió del ?Documental del Mes?, a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya (també se?n fan, en aquests i altres dies, en diferents cinemes i espais  (?)

Vaig anar a veure un ben interessant film que, amb l?excusa d?en Tintin, narra la vida complexa i recargolada del seu creador Hergé.

Efectivament, amb el preuat material sonor de 14 hores d?entrevistes fetes per en Numa Sadoul (actor i escriptor),  l?Hergé es despulla humanament. Veiem la situació política de Bèlgica i Europa d?entre guerres ?1ª i 2ª conflagració mundial-; l?ascens del feixisme ?el germànic, l?italià-; la reconstrucció democràtica.

També, i en paral·lel, la gènesi del personatge d?en Tintin: un encàrrec provinent d?un òrgan de premsa ultracatòlic; l?estreta relació entre el dibuixant i un ?abbé? ?capellà- simpatitzant del feixisme; la separació matrimonial del dibuixant; l?èxit mundial indiscutible de les seves històries; el canvi d?època; com l?Hergé va espaiant les aventures i en perd interès; l?arribada d?una greu malaltia.

Amb tot d?imatges animades, fotografies, bocins de l?entrevista, la veu en off de l?Hergé, la seva pròpia caricaturització -en dibuix- mentre ens parla ? Curt: un documental ben fet. Dinàmic. De bona factura tècnica magnífica.

I a més, ens és oferta, hi torno, una inesperada visió del dibuixant i del moment històric, anguniós, frenètic, disbauxat, que li va tocar de viure.

– Tintin et Moi. Dir. Anders Ostergaard. 74 minuts. Versió original francesa amb subtítols en català. Dinamarca. 2003

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!