Pere Meroño

Presentació de l’obra de 16 fotògrafs indis. S’hi explora el retrat com a principal senyal d’identitat. La mostra s’agrupa en dues àrees: els autoretrats, de l’altra les fotografies que documenten o encarnen conflictes (…)

Els fotògrafs i fotògrafes triats provenen de diferents àmbits com ara: el fotoperiodisme, el documentalisme o l’art.

La mostra està prologada per treballs d’Umrao Sing Sher-Gil (1870-1954, personatge pioner en el bastiment del Jo en la història de la fotografia índia.

“Jo mateix i l’altre…” aplega una nova escena oberta al diàleg i n’ofereix i recull una mirada, mitjançant alguns dels seus artistes més representatius, sobre la realitat ben plural d’aquell enorme país.

. Umrao Sing Sher-Gil. Autoretratisme. De ben jove, va construir una obra fotogràfica centrada en la seva persona, en el seu Jo. Un pioner, un home d’avantguarda que s’autoretra posant en moments de la vida qüotidiana: rumiant, escrivint, fent el badoc…

. Anita Khemka. Viatges en solitud.

. Ebenezer Sunder Singh. Nu radical i subversiu. Un cos nu i fosc, que trenca motlles, refusat com a subversiu, en actitud provocadora i d’orgull de les seves singularitats prohibides. Sunder acara la norma, el tabú, la prohibició i s’exhibeix.

. Nikhil Chopra. Performança en directe.

. Tejal Shah.  Reconstrucció dels “tipus” de pacients femenines tractades per histèria.

. Anay Man. Estat espiritual d’home abandonant rudes i ferms papers masculins.

. Sunil Gupta. Homes i dones que posen de forma i aspecte teatral.

. Prashant Panjiar. El bandolerisme com a subcultura (la proposta procedent d’un conegut bandoler d’acaballes del segle passat, Malkhan Singh, anomenat el “rei dels bandits”, que, per tal de passar a la posteritat, va demanar que fos documentat el seu adéu a les armes). Un bandit, doncs, amb sentit i olfacte mediàtic, orgullós i ferreny, que pacta l’adéu amb el cap ben enlaire i un retratista de luxe…

. Anup Mathew Thomas. Fotografies de bisbes cristians a Kerala. Uniformats, plens de joies, alguns, altres més austers. L’autoritat que projecta l’hàbit, els rostres ben peixats i que traspuen poder; el d’una església institucionalitza que alça barreres i s’allunya del poble…

. Gauri Gill. Fira de noms i homes posant.

. Sheba Chhachhi. Dones feministes convidades a posar per retrats escenificats. En les fotografies, les dones hi apareixen amb objectes que parlen de la seva “biografia”. Amb el mocador al cap, ja grans, envoltades de fotografies, retrats, mobles… que expliquen i n’han fet més passadora la vida. Que l’han marcat talment fitons, que els hi han fet companyia.

. Pushpamala N. Thriller fet a partit de fotografies estàtiques.

. Ketaki Sheth. Retrats de bessons de la comunitat “Patel”. Dos, tres bessons, joves, grans, vells, infants, ganàpies. De diferent professió i tonalitat. Rics i pobres. Riallers i càustics. Bessons: un lligam especial; una vida a dos.

. Dileep Prakash. Retrats d’angloindis (fills de mare índia i pare britànic o europeu). Indis no indis, poc indis, la impuresa, l’aigua en el vi, una identitat múltiple, contradictòria, esqueixadora, més rica, vides múltiples a l’esquena.

. Vidura Jang Bahadur. Xinesos a l’Índia, fotografies que complementen la seva estada i coneixença, durant 2 anys, a la Xina. Xinesos de la Xina a l’Índia. Una comunitat important, retratada mirant a la càmera, feinejant, enraonant, fent el badoc. Índia diversa i multicultural, pa nostre de cada dia.

. Umrao Singh Sher-Gil. Les seves filles. Altra fita cabdal, autoretratisme a banda, en l’existència d’aquest gran fotògraf i pioners.

. Richard Bartholomew. La pròpia família.

Personalment, i a partir dels meus interessos i inquietuds i de la meva curiositat, les propostes que més m’han agradat i interessat són les que hi tenen comentaris més extensos.

Excel·lent.

. Jo mateix i l’altre. Retrats en la fotografia índia contemporània. Fins el 27 de setembre de 2009. Palau de la Virreina. Barcelona

CAT’ 06  La nit dels somriures glaçats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!