N’he pres nota, i hi aniré. Gràcies per l’apunt!
Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La capital de la nació catalana va esdevenir d’empori mercantil a ciutat manufacturera. El seu desenvolupament es basà en l’expansió comercial des de la Mediterrània a l’Atlàntic. L’origen van ser les indianes, a través d’una ruta que arrencava de Barcelona i passava per Marsella i Alepo (…)
A la base, els impulsors, foren comerciants, botiguers i menestrals. Les indianes –els teixits de cotó estampat- crearen boda i ajudaren a vestir a la gent tot decorant la llar. La fàbrica d’indianes va ser la protofàbrica capitalista.
De l’estampació es passà a la filatura. La innovació tecnològica donà pas a la modernització industrial. La manufactura, adquirí unes dimensions colossals. Malgrat la crisi, i precisament per això, l’edifici descansà en l’aposta pel canvi tècnic. La filatura va constituir, en definitiva, motor de la modernització industrial de Barcelona i de Catalunya; la capital catalana va ser un centre industrial europeu.
I la ciutat canvià: van néixer els primers barris industrials; Sant Pere i el Raval s’inundaren de fàbriques. La ciutat intramurs es transformà de soca-rel. La ciutat va resultar petita, i s’escampà per les llavors viles independents de Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i Sants.
Imatges, texts, vídeos, teles, mobles, llibres, màquines… ens donen fe –no ho oblidéssim pas- d’on venim i –si volem- cap on hem d’anar.
Barcelona, Catalunya, sisplau, no abandoneu mai la indústria!
. Indians 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Fins el 16-12-2012. Museu d’Història de Barcelona-MUHBA. Programa de mà.
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!