Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Costa de creure (…)
el que s?esdevé dia, sí, dia, també, en aquesta ciutat i en aquest país.
Fa tres dies, un incendi provoca una apagada elèctrica ?els hi sona, això?- que deixa a les fosques, i en la indefensió, la major part de pavellons i sales i els pacients.
Una incidència que triga hores, massa hores, en solucionar-se. La represa és lenta i feixuga i exaspera els pacients i familiars.
La vida en aquesta immensa ciutat sanitària inaugurada els anys 50 pel dictador Francisco Franco resta aturada.
I tot són corredisses.
Bé. La cosa sembla que, ara i aquí, ja és controlada. Les preguntes, però, són les mateixes que durant l?esfondrament del Carmel, de la gran apagada del mes de juliol i agost:
Què ha passat?
Per què ha passat?
Quins en són els responsables?
Si el ruc no fa altra que fer voltes a la sínia, nosaltres no deixem de preguntar-nos coses sense obtenir-ne una contesta sòlida.
I després de les preguntes ve el més important:
Es prendran mesures per tal que això no torni a succeir ?
Algú serà sancionat per les seves accions o omissions?
Prou sabem que l?herència del feixisme és grossa i feixuga, és per això que, al més aviat millor, ens cal aprendre, tots plegats, a actuar diligentment per resoldre problemes i, sobretot, aprenguem a sancionar a aquelles i/o aquells que no es comporten com caldria.
Que dimitirà o serà cessat algú? Que m’escolten, sisplau?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, l’herència del feixisme és grossa.
El règim post actual ja fa que dura…, gairebé com l’altre.
Ei! Ho va deixar "atado y bien atado".
Adéu