Casas, es miri com es miri, és un fenomen. Un gran fotògraf. La traça, la inspiració, la tècnica, la ductilitat, les connexions amb les avantguardes de l’època, el fan un artista competent i de primera. Una enlluernadora exposició n’hi dóna fe (…)
La petita gran mostra s’organitza en quatre apartats: Retrats. Fotografia social. Nova visió i Registres.
Hi fèiem persones, sobretot: nens venen diaris, enfilant-se als autobusos, emmirallats davant d’una llibreria; el rei Alfonso XIII, la manifestació pro-estatut de final dels anys 20, obrers restaurant el monument a Colom, la Guardia Civil escorcollant un home durant la vaga general, pràctiques esportives, música al carrer, sense sostre, famílies obreres al carrer, sense casa, infants sense pares engabiats en centres especials… escriptors i artistes com ara: Josep María de Sagarra, Buster Keaton, Mary Pickford, Douglas Fairbanks…
També edificis i construccions modernes, fàbriques, torres d’electricitat…
Al capdavall, una mostra que no us podeu deixar perdre.
. Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat (1929 – 1939). Fins el 30 d’agost de 2015. Museu Nacional d’Art de Catalunya – MNAC.
PD Per cert, en sortir de l’exposició un dia feiner a l’hora de dinar, a l’esplanada del MNAC, veig i escolto un petit grup de turistes llatinoamericans benestants que fan notar, parlant entre ells, que el nom de l’equipament és Museu NACIONAL d’art de Catalunya, tot subratllant, en la conversa, el mot “Nacional”…
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!