Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un vídeo en pantalla gegant. Un home vell, en primeríssim pla, de nodrits i rinxolats cabells blancs, amb veus i rostres de dones parlant, intercalades, ens fa cinc cèntims del seu darrer llibre amb verb poderós, gràfic, argumentatiu, amb una gestualitat denotativa que sap i sent cada cosa que diu (…)
Entrada discreta. Estreta. Al final, un armariet amb tot de compartiments. I una magna i corprenedora sala habitada per la foscor, i una grossa estiba de tanques metàl·liques, amb columnes pètries fins al cel, i un sostre que s’endevina lluny, a 25 metres d’alçada; talment com una església d’un altre temps i d’un altre indret.
Les tanques creen, dibuixen, i recreen camins i senderes, espais on un llit modest, embolcallat amb manta de presoner, i unes inscripcions sumàries, en donen fe d’una veu i d’una mòdica i precària existència arran de l’estimball.
Cada mitja hora, una veu de dona ens llegeix cartes, breus però colpidores. Entre veu i veu, una potent veu masculina, ben timbrada, d’acer, en anglès i accent nòrdic, també va fent el fet; és la paraula d’Henning Mankell.
La dona parla, llum encesa, calla, s’apaga la llum i enraona amb la sala foscant i gòtica en Mankell. Un altre cop la dona, nova llum encesa, i així fins a recórrer tot l’espai.
Vet aquí l’homenatge de la realitzadora Isabel Coixet al seu admirat John Berger -escriptor i artista que vaig descobrir, en dono fe, gràcies a les crítiques favorables de l’escriptor gallec Manuel Rivas-. A en Berger simbolitzat en el seu darrer llibre -titolat “D’A a X. Una història en cartes”
traduït al català per Edicions de 1984 -que a partir d’ara en publicarà l’obra completa del britànic- i del qual en parlarem un altre dia.
. From I to J (Isabel Coixet homenatja John Berger). Arts Santa Mònica. Fins el 7 de juny de 2009.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!