“Allò més fotut de la mort no és la mort en sí
sinó que els altres viuen
i t’editen els apers que compremetran la teua molt digna
(memòria)”.
“La postguerra era sorda, era amarga i feroç”.
SI ESTIC MORT NO EM DESPERTES
“li
va
dir
el
marit
a
l’esposa
aquella
nit”.
“Si us demanen algun autògraf meu, direu que no n’he
deixat ningun; conscient del seu valor, els vaig deixar tots
a casa de les meues diverses querides“.
“he amat les gents anònimes, he amat totes les coses,
he pecat molt, Senyor, he sort molt, Senyor.
He amat la Mort perquè ella m’ha fet amar molt més”
“Burjassot, terra i gents
i cases i carrers,
uns canyars plens de vent,
una ermita, un pouet”
“D’orgasmes fèrtils en rotacions,
ben enramats de crits i de tendreses
i molt sovint acompanyats de mossos
i de feraç, penetradora llengua.
Del dolç tió ficat dintre la boca
fins arribar a mateix gargamell,
assuavint hostilitats d’origen
per l’estretot malmesa de l’esfínter”.
(Una magnífica, interessant, i bona introducció antològica al gegantí Vicent Andrés Estellés).
T’estimo, Vicent!
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!