Pere Meroño

Dia d’allò més rodó. (…) 

Al matí, i després de setmanes i setmanes d’incògnita, i gràcies a unes gestions amb un amic de La Vanguardia, localitzo en Luis; un testimoni important (c-a-p-i- t a-l) del llibre que tinc entre mans. Parlem quinze minuts per telèfon, amb una bona connexió, i la promesa d’una trobada el 19.

A les 5, al Majestic, entrevista a l’Oriol Regàs -empresari i promotor de sales com ara Bocaccio, Up and Down, i altres, i antic company de viatge del PSUC-. Alt, fibrós, cabells llargs, de caminar amb grans gambades -talment un guepard- la xerrada és agradabilíssima i força profitosa. Em surt un retrat ben bonic del bar de l’hotel i de la personalitat d’aquest senyor de Barcelona.

Caminant enfilo cap a Gràcia. Trobo pel camí la Pilar, una antiga companya de feina que, sense voler i parlant de projectes literaris, m’aporta una nova pista d’interès per al meu nou llibre.

M’aturo a la llibreria Taïfa, allà on neix el carrer Verdi. Una llibreria que segons el Manolo Vàzquez Montalbán és regentada per un anarquista llegit i intel·ligent. Me n’enduc dos textos: un sobre un recital d’en Bob Dylan a Londres, a càrrec de l’escriptor nord-americà, i actor -i marit de la Jessica Lange- Sam Shepard, i un altre d’anàlisi política d’en Vladimir Ulianov “Lenin” i de l’actualitat d’alguns elements del seu pensament. L’obra és d’un filòsof europeu ben reconegut.

El visionat, al Verdi Park, de “La llegenda del temps”, la darrera pel·lícula de l’Isaki Lacuesta -molt rebé, ja en parlarem un altre dia- posa punt i final a una jornada curulla d’emoció i aprenentatges.

 Tots els dies fossin com el d’ahir! 

                                      . El crim del caixer automàtic 

                                    . El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!