Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Sóc un gran lector de l’obra de Manuel Rivas –a qui he llegit i llegeixo en llengua gallega-. Doncs bé, va ser Rivas el primer que seriosament, a consciència, ple d’adjectivació elogiosa, va descobrir-me en John Berger. Fet del qual li estic ben agraït (…)
Amb tot, Berger desconcerta pel seu domini – i manlleu literari- de diferents camps artístics –novel.la, assaig, teatre, pel.lícules, fotografia, pintura, activisme polític, perfomances…
Ara, a “Bento’s Skechbook”, gosa ni més ni menys que dialogar amb el senyor Baruck Spinoza. Bé, de fet, aquest llibre –com alguns del britànic resident a França- és una barrija barreja de coses, nivells narratius, assagístics.
Berger ens parla d’experiències vitals, anècdotes personals seves; hi filosofa sobre el diví i l’humà a partir de contalles, observacions; n’inclou una bona colla de dibuixos seus en forma d’il.lustracions; el mateix parla del Museu del Prado, que del Louvre, de Velázquez, que de Drost, o d’una parella de ballarins gironins… S’hi podria estar hores, amb milers de pàgines, que no enllestiria pas ni temes ni reflexions…
Sí, i també dialoga amb Spinoza, del que cita abundants paràgrafs de la seva obra “L’Ètica. És més, Spinoza parla i Berger continua; Berger parla i Spinoza segueix. Connectant pensaments i observacions entre els segles XVII i el XXI, amb un virtuosisme extraordinàriament planer.
John Berger, de tant bo, enlluerna per la seva qualitat i el nivell assagístic, per la prosa clara i neta, per la saviesa i traça gairebé “davinciana”.
Res, que us convido a que el descobriu (qualsevol dels seus llibres paga la pena de ser llegit; us en quedareu ben sadolls). Una joia!
. El cuaderno de Bento (“Bento’s Skechbook”, 2011). John Berger. Versió espanyola de Pilar Vázquez. 174 planes. Alfaguara. Madrid. 2012.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!