Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Desarticulado el aparato de propaganda comunista de Bandera Roja
Nota de la Jefatura Superior de Policia de Barcelona: “Sobre las diecisiete horas del pasado día 4, mes en curso, se produjo un incendio en el número 6 del Pasaje Bosch y Labrús, apreciándose por los bomberos que acudieron a sofocarlo la existencia de gran cantidad de propaganda subversiva suscrita por la llamada Organización Comunista de España (Bandera Roja), lo que motivó que se iniciara una investigación a cargo de funcionarios especializados de la Jefatura Superior de Policia” (…)
La intervenció se salda amb la detenció de José Maria Gil Martínez “Santos”, responsable de propaganda de la cèl·lula de Poblenou, i per declaracions seves, de Josep Martínez i Barceló i Montserrat Alemany i Cortés.
Al local, la policia va trobar als baixos comercials de l’edifici 3 habitacions que hi contenien: aparells multicopistes, una impremta offset, dos copiadores de plànols elèctriques, un planígraf de serigrafia, altres dos planígrafs dels dits “vietnamites”, dues màquines d’escriure elèctriques, gran quantitat de paper, tintes, clixés, tota mena de material d’imprimir, així com arxivadors i documentació relativa a l’Organització Comunista d’Espanya/Bandera Roja. També es trobà grans quantitats de material perfectament embolicat i prest per a ser distribuït –i que pesaven 5 tones.
“El foc va ser motivat per un curtcircuit que inflamà un draps xops de benzina…”, diu la policia, però no va ser pas això, segons que he pogut esbrinar.
La notícia l’he recollida del diari ABC, edició d’Andalusia, dijous 13 de maig de 1976 i resa que Bandera Roja “havia estat molt activa, els darrers anys, en el camp de la subversió i de la violència”.
Amb aquesta informació, dissabte, 7 d’agost, després de dinar, hora de gran calda, decideixo de fer-hi una ullada. Baixo a la parada de metro de Poblesec, línia groga, i a uns 100 metres, em trobo un passatge estret, paral·lel a la Rambla del Poblesec, i que comença al carrer Pere IV, i que hi mor, 200 metres després, a l’antic Camí de València. Vial estret, silenciós i tranquil. De cases velles salpebrades per algunes de noves. I vet-ho aquí, a tocar de Pere IV. Edifici vell, humil, vingut a menys, sens dubte, cinc pisos, planta rectangular de 30 x 12 metres, dos locals comercials, al mig la caixa de l’escala i l’accés principal per al veïnat. Superfície total? 360 metres quadrats, un poc menys si hi restem l’entrada, vestíbul i escales.
Finalment, i després d’algunes gestions, confirmo que va ser una impremta important que es va cremar un dia tot netejant les màquines, amb benzina. Algú es va posar a fumar, i es calà foc. Era un local central, que servia material per tot Espanya. Un local gran, insonoritzat, amb una entrada amb taller, fals, que figurava que arranjava televisors, ràdios. Una altra entrada amb papers, i una sala interna amb màquines òfset, de doble foli, un parell d’offset i alguna ciclostil. Treballava per a tot Catalunya i Espanya. Amb dues persones feinejant-hi.
Passatge silent, tranquil, on l’antifranquisme comunista es delia fa anys per canviar la vida, per bastir el socialisme. Avui, testimoni mut d’altres temps d’aquiescència i neoliberalisme rampant. Aleshores, feina d’escarràs, de formigueta, humil motor de la història.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!