Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un jove professor de la Universitat de Bolonya, bru, de trets hindús, reconegut pels seus alumnes, decideix un dia, plantar-ho tot i canviar de vida. Destí: la ribera del cabalós riu Po. Un corrent líquid dens i ample. Talment un braç de mar perdut dins de la terra (…)
A partir d’aquí i d’una misteriosa descoberta –la biblioteca universitària tota regirada amb llibres per terra, incunables valuosíssims, clavats al sòl-, i de la desaparició del “profesore”, el film dóna un tomb inesperat.
El docent fa amistat amb una petita comunitat de gent gran, la qual habita edificis modestos, auconstruïts, a recer del gran riu. Una comunitat amb els seus costums, rictus, tradicions, músiques, converses. I una xicota solitària que ven i reparteix pa en bicicleta.
El professor no triga a connectar dins d’aquest món, tot assolint una posició de liderat i de reconeixement. Ell, pel seu cantó, s’instal·la en una casa solitària, feta runa, arran del riu.
Històries, d’amistat, d’amor, l’harmonia de viure entre gent senzilla, lluny de la gran ciutat. Vet aquí aquest film singular. Amb moments realment enlluernadors.
Cal destacar l’actuació de qui fa de professor, l’actor israelià Raz Degan.
Un cinema que respira, fet de silencis que diuen més que mil paraules, tranquil, reflexiu, que mostra més que no diu. Un cinema, una mena de cinema que va desapareixent. Fet per un director en estat de gràcia, el qual, als 77 anys, ens anuncia que deixa la ficció per fer, com de jove, documentals.
Pel·lícula sòbria, fascinant, hipnòtica, singular, que no deixa indiferent –hauríeu de veure el públic de la sala, quan surten els títols de crèdit, emmudida, adherit a les butaques, mut, perplex, amb un estat d’ànim diferent, resistint-se a deixar el local gracienc, tot just fa dues hores-.
No ho sé, hi ha moments que em recordava a Fellini, a Rosselini, en determinats moments. Cal destacar, també, el gran paper que hi juga el riu Po. Les seves imatges…
Subjugant.
. Centochiodi (Cien clavos). Ermanno Olmi. 92 minuts. Itàlia. 2007.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!