Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’entrevista que li va fer la revista l’Avenç em va enlluernar: una vida tan diversa, plena, viscuda -parella d’Alberto Moravia, amiga de Pasolini…, la de la dona nada a Fiesole el 1936. I començà una història d’amor entre lector i autora (…)
Dacia ens fa cinc cèntims sobre la seva vida a Sicília, a Bagheria d’on ve part de la seva família. Orígens sicilians que Maraini sempre va refusar de parlar-ne o d’escriure’n, fins a aquest títol.
El pare és un intel.lectual solitari i rodamón; sa mare, pertany a l’aristocràcia de Sicília.
La família torna traumatitzada i pobre després d’una estada al Japó, internats en un camp de concentració.
El retorn, per la nena -té 11 anys és la descoberta d’aquella terra erma, de plenitud solar, agrícola i camperola; també el cabussament en els avantpassats, aquells palaus i torres, la burgesia conservadora que finançà la màfia…
Un llibre bellíssim, una joia autobiogràfica escrita amb traça, amor. Una perla meravellosament compartida i compartible.
Dacia Maraini, una de les grans dames de la literatura italiana d’avui dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!