Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

1 d'octubre de 2012
0 comentaris

Març de 1954 (neix la revista CANIGÓ)

Març de 1954. Figueres (Alt Empordà). Neix CANIGÓ “revista literaria, cultural y deportiva”, escrit així, en espanyol. Llengua única de l’època –la llengua catalana i les altres, d’allò més prohibides (…)

El sumari del número 1 conté, entre altres, col·laboracions –que traduïm: El Museu de l’Empordà, per en Ramon Reig. Velázquez, de l’A. Pla. Figueres, notes històriques, de l’E. Rodeja. Any Sant, Santiago de Compostela, del Reverend Pujadas. Sensacionals declaracions de Dalí, d’en Xavier Dalfó. Passejant per la ciutat, d’en Puig Dalmau. Parlant amb el Sr. Alcalde D. Juan Junyer de Bodallés, per en Francisco de la Huerta.

 

La revista surt en format DINA-4, amb una monumental fotografia del conjunt eclesial de Sant Pere de Roda, i una manxeta – obra d’en Jacomet- violeta amb el títol en cursiva, i al damunt d’unes lletres nevades la llegenda “revista literaria, cultural y deportiva”. El preu de venda és de quatre pessetes. Vint són el nombre de planes. I n’hi ha abundor d’anuncis d’empreses i establiments comercials de la vila.

 

Quant a les seccions: Editorial; La nostra portada; Col·laboració del CANIGÓ; El racó de la sardana –el títol consta en català; Figueres viva; La veu dels ciutadans; El mes humorístic; Cinema i teatre; En el camerino amb…; Arts&Lletres; Figueres esportiva; El nostre reportatge mensual; Sendera de Déu; Pàgina infantil; i una vinyeta humorística signada per l’AF.

 

Recollir el sentir literari i cultural de l’Empordà –assevera l’editorial- és l’objectiu de la nova revista mensual. Es proclama complement i col·laboradora dels setmanaris AMPURDÀN i VIDA PARROQUIAL, i és feta per figuerencs que desitgen laborar per la Pàtria. Hom conclou amb una referència obligada: “En este primer número, vaya nuestro saludo, emotivo y sincero, a nuestro invicto Caudillo Franco, a las Jerarquías y Autoridades provinciales, locales y comarcales, en la promesa de que sabremos cumplir fielmente los postulados del Nuevo Estado Español”. Firma CANIGÓ.

 

Per cert, i amb el subratllat “La nostra portada” hom aprofita l’avinentesa per reclamar la ràpida restauració i consolidació del Monestir de Sant Pere de Roda. L’espanyol és la llengua de tots i cadascun dels escrits, tret d’un parell de poemes: La fada de Roses del Cant VI que correspon al Nuviatge de “Canigó” de Jacint Verdaguer i la sardana “Per tu ploro” de Joan Maragall amb música de Pep Ventura. La redacció i administració són al carrer Girona 7, i el número de telèfon és el 411. Els clixés són obra de “Fotograbados Gerona”.

 

  http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!