Tal com rutlla tot plegat -la política, els estatuts, l’hipercapitalisme mutant i suïcida que ens governa … – en són pocs els motius per sentir-se cofoi.
Ves per on que la sortida del nou AVUI ha estat per mi un vertader motiu de joia. L’AVUI malgrat la seva modèstia és un gran diari, obert, plural, ben posicionat nacionalment.
Home, m’agradaria que fos també d’esquerres. El problema és que en aquest país, i també en aquell altre que hi ha després de l’Ebre i més amunt de Perpinyà, no n’hi han, en general, de diaris compromesos amb les majories socials. Ves que hi farem.
El cas és que l’AVUI ha tornat a néixer i és, cal no oblidar-ho, en una situació difícil, compromesa, ran d’estimball.
Fóra un símbol de normalitat que aquest país, o almenys una part prou significativa d’ell, fos capaç de veure’l, enrere màscares i clixés, com un diari normal per a gent normal. Un diari més. Un diari, també, de qualitat, ben fet, respectable, i que mereix un lloc més destacat, en termes d’audiència i nombre de llegidores i llegidors, dels que, a hores d’ara, té.
Jo almenys així ho espero i ho desitjo. Des de fa un grapat d’anys que l’AVUI és el meu diari. I li seguiré fent, críticament, costat.
Per molts anys AVUI. I gràcies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ja veurem..
els nous propietàris, El grup planeta i el grup godó.
Editors de la Razón i La vanguardia…
(les coses són com són, encara que no ho semblin)
nano, si vols un diari nacionalista i d’esquerres, compra’t el punt. Com a mínim no hi escriu el neoliberal del Sostres…