Si t’estimes Catalunya trenca el carnet del PSC.
Si t’estimes Catalunya i ets Convergent, obre els ulls a la realitat i sigues sincer amb tu mateix: Mas ens ha venut als Espanyols!
Entenc que sigui dur acceptar que el teu partit t’ha traït a tu i al teu poble per tornar al poder, però si t’estimes Catalunya has de començar per assumir els errors propis i buscar solucions.
Si t’estimes Catalunya recorda aquell capitol d’Epi i Blas on s’explicava la diferència entre lluny i aprop, perquè avui tenim més lluny que ahir la nostra llibertat nacional encara que tinguem aprop el referèndum del nou Estatut, doncs el temps passa i les oportunitats perdudes acaben sempre jugant en contra teva.
Si t’estimes Catalunya només tens dues opcions: o et plantes i dius en veu alta que ja n’hi ha prou, que la teva dignitat no té preu, o t’exilies a l’Antartida et construeixes un iglú i li poses de nom Catalunya in love.
Crec que aquesta vegada una combinació (òptima?) de seny i rauxa s’està imposant en el sobiranisme català: el 18 de juny votarem NO. Com diu Carles Riera es tracta de derrotar el sí perquè l’estatutet no prosperi. És el vot útil, el vot vàlid i vinculant jurídicament, el vot més contundent; el NO és el vot que ens va més bé i és el vot que els fa més mal.
Però després de tan debat per a fixar una posició unitària, sobretot al ciberespai, ara toca baixar al món real i arremangar-se. Perquè no volem un resultat digne, significatiu, bo…, VOLEM QUE GUANYI EL NO. Em va alegrar la reacció de les bases d’ERC, també la rectificació dels dirigents, però d’aquests no me n’acabo de refiar del tot: campanya de baix perfil pel NO, empassar-se la campanya institucional (pel Si!)…D’altra banda ERC ni aplega ni representa la totalitat de l’independentisme ni del sobiranisme, el clam pel NO ha sorgit de la societat civil catalana!
PSC, CiU i ICV (al marge de molts simpatitzants i alguns militants descontents amb les línies oficials) s’abocaran a la propaganda, a la manipulació, a la pressió, a les amenaces i tenen al seu servei la pràctica totalitat de mitjans de comunicació. Tampoc crec que ens puguem refiar dels vots del PP: mai he tingut clar que votants i simpatitzants s’oposin frontalment a l’avortó resultant del pacte ZP-Mas, i menys ara que un hipotètic NO ultraespanyolista ens beneficiaria a nosaltres!
Hem d’estendre el NO com una taca d’oli i no n’hi ha prou amb SMS, c/e o participant en xats. Cal convèncer familiars, veïnat, amics i amigues, companys i campanyes de feina, de l’agrupació o associació social, cultural, esportiva de la qual siguem membres. En cada cas caldrà utilitzar els arguments (racionals, economicistes, patriòtics, emotius, pràctics…que d’arguments internet n’està ple!) que millor serveixin per convèncer a la persona en qüestió la qual, alhora, també haurà d’adreçar-se al seu cercle social i familiar.
Algú amb temps pot encarregar-se de distribuir a través de la xarxa un argumentari el més complet possible que abasti les diferents sensibilitats del sobiranisme?
VOLEM EL NO. Però, per ordre i després d’insistir molt en el NO, ens conformaríem amb el Blanc o amb l’abstenció, en darrera instància el Nul.
Ara toca que TOTS fem CAMPANYA PEL NO!
PASSA-HO!
Si estimes Catalunya decideix-te a trencar amb Espanya. Sense aclarir que vol dir el No perdrem el temps i l’endemà qualsevol partit es farà amo del referèndum i del seu resultat.
Salvador Molins
————————————————-
Un grup o una persona sola és dèbil. Si respectant les diferències assolim una unitat en un sol objectiu "la Independència de Catalunya" esdevindrem més forts i eficaços. -Bl. 4389-
.