El dia que manin els meus

Voldria començar aquest bloc amb una declaració de principis, a tenir en compte per les subseqüents entrades: El dia que manin els meus, seré quadre o dissident.

En aquest espai aniré posant idees transformadores, algunes aplicables al curt termini, d’altres caldrà fer molts de canvis per aplicar-les. El cas és que de fa anys que tinc una idea de llibre, inspirat en la narrativa de Walden Dos d’Skinner, tot explicant el funcionament i estructura de la Unió de Repúbliques Sobiranes Catalanes als voltants de l’any 2070.

I ben segur que a l’URSC dels anys setanta d’aquest segle, un servidor no es dedicaria mai a pasturar. O seria quadre o seria dissident.

El cas és que no tinc temps per res, així que miraré d’argumentar les idees soltes i inconnexes en aquest bloc, amb el fil conductor de ser una proposta a aplicar el dia que manin els meus. Quan era petit, aquesta frase se sentia molt de dir als homes que freqüentaven bars i tavernes, i la trobo genial per ser tant i tan imprecisa i alhora albiradora d’una solució interessant.

Si això va reeixint, i arriba a una trentena d’entrades, llavors em serà més fàcil buscar i convèncer algú que m’ajudi a relligar-ho tot en forma de novel·la.

Vejam què passarà 🤞🏻