VARIACIONS

Llegeixo a la premsa elogis de Roger Mas gràcies al seu concert a l’Altaveu de Sant Boi. Les seves cançons tel·lúriques van sonar acompanyades d’una banda de dotze músics i sembla que va atacar el repte amb èxit i bona crítica. Seria ara absurd intentar descobrir Roger Mas, probablement la realitat més inqüestionable de la cançó d’autor a casa nostra, però sí que es bo remarcar alguna cosa que em sembla important. I per fer-ho em cal recordar que dimecres passat al vespre va fer també un concert amb un repetori semblant però només amb tres músics al jardí de l’Ateneu Barcelonès. També se’n va sortir amb èxit, i bona prova és que tot just deu minuts després de començar el concert es va haver de tancar les portes perquè la docta casa vessava de públic.

Però abans del concert, el mateix Roger Mas va participar en un acte realment interessant al mateix escenari. El cantautor va mantenir una conversa pública amb Narcís Garolera, expert en Jacint Verdaguer, en els textos del qual es basen les cançons tel·lúriques. Hi va haver algun punt d’erudició en la conversa, aportat bàsicament per Garolera, però sobretot hi va haver una reflexió intel·ligent sobre la manera com podem recuperar i reinterpretar els nostres clàssics, usant llenguatges allunyats i aparentment discrepants amb els textos originals.

Recuperar els textos de Verdaguer i fer-ne cançons no és avorrit, no és un exercici de vana intel·lectualitat, sinó una pràctica rica, vivificant, estimulant i atractiva. I, més que les més de 300 persones que van assistir al concert, ho demostren les prop de vuitanta que van escoltar amb interès i absoluta atenció a la conversa prèvia dels dos “interpretadors” de Verdaguer.

Mentre sonaven les primeres cançons en boca de Mas, vaig xerrar una estona amb Garolera, que es va mostrar agradablement sorprès pel cantautor osonenc. L’expert verdaguerià discrepa sobre alguna de les interpretacions que fa Mas de mossèn Cinto, però lloa la seva valentia i rigor a l’hora de realitzar-ne una nova lectura, que adapta a llenguatges actuals els textos de Verdaguer, amb un gran respecte per l’obra del clàssic. Diu Garolera que Mas ha llegit molt bé la música de la poesia de Verdaguer, i que la seva reinterpetació dels seus versos retroba el ritme i la cadència que s’hi va imprimir originàriament i que viu latent entre línies.

En un país periòdicament atacat per l’autoodi, és encoratjador trobar experiències que demostren que la recuperació dels nostres clàssics no només és possible des de la simple repetició fidel dels seus continguts, sinó gràcies a reinterpretacions que els fan atractius, més enllà dels seus valors clàssics, per als gustos i les estètiques més actuals. Com diria la Terribas, Roger Mas ens ha posat Verdaguer al dia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!