VARIACIONS

Per aquests barris sempre hem mirat cap al nord per buscar la modernitat. Com que de l’Ebre cap avall ens costa trobar referents atractius, no dubtem a passar la mirada per damunt del Pirineu per a prendre exemple. I segurament també per això ens hem convertit en un dels mercats preferents de l’invent IKEA. Els suecs ens han enlluernat i avui ja costa trobar alguna casa catalana que no hagi incorporat logística sueca als seus hàbits a través dels esquemàtics, insuficients però estimulants fulls d’instruccions de muntatge dels productes IKEA. I tant ens enlluernen, que fins i tot ens quedem badocant davant del seu model de publicitat.

Perquè, construir amb ajuda sueca La república independent de casa teva ha estat, també, una manera moderna i eficaç de temptar-nos per convertir casa nostra en un espai d’identitat, passada sempre pel tamís d’IKEA i mediatitzada pels seus materials barats. I els progressistes estavem encantats que ens buidessin la butxaca, d’euro en euro, mentre ens parlaven de república, ves per on. Però tot conte de fades té el seu final, i sembla que l’eficàcia comercial dels suecs, conquerit definitivament el nord de la península, requereix noves estratègies. Persuadits segurament que la monarquia té més adeptes que la república entre els espanyols, ara ja han modificat l’eslògan que encapçala les seves campanyes: Casa teva, el teu regne. Fins i tot en això acabem claudicant; perquè, és clar, no deixarem pas de comprar fustes, plàstics i ferros IKEA perquè no ens agradi la seva nova campanya de difusió.

En tot cas, n’hi ha de tots colors. Cal fer notar que el nou catàleg de l’imperi ha aparegut ja en català, i no està de menys remarcar que es pot consultar en el seu web en català i també en euskara. És clar, que tampoc no cal confiar en l’amabilitat eterna dels suecs, ja que no podríem esperar deferència menor que aquesta si tenim en compte que tenen planejat instal·lar a Catalunya el seu centre logístic i de distribució central per a tot el sud d’Europa. Si som un camp d’operacions vital per a ells, com a minim que ens facin una mica la gara-gara, oi?. Aquests suecs, si més no, s’han adonat que en aquest mercat que ja senyoregen s’hi parla una llengua diferent de l’anglès i el castellà.

Ja es veu que, comercialment, són hàbils: adopten la llengua del que més compra. I políticament, són ambigus, no fos cas que s’enganxessin els dits: una mica de república, una mica de monarquia. Queda clar que encara ens queden força coses a aprendre dels bàrbars del nord.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!