VARIACIONS

He tingut la sort de passar el cap de setmana a la Cerdanya, a la casa que uns parents tenen a Urús, un poble ben menut colonitzat per la voràgine urbanitzadora de les residències de cap de setmana. Tot passejant per un dels quatre carrers dels poble, hi he vist una pintada suggerent: "Piqué i Mas, foteu el camp". Que a Urús li diguin a Piqué que foti el camp té un cert sentit, perquè el líder del PP català hi té un bon xalet i hi passa, sembla ser, bona part de les seves vacances estiuenques. La gent del poble i els que hi tenen segona residència des de fa molts anys, expliquen la incomoditat de veure´s "envaïts", pels desplegaments de seguretat que necessàriament envolten el prohom de la política, especialment durant la època en què va ser ministre. Si a la sensació de sentir-se okupats s’hi afegeix alguna qüestió política, la pintada indígena s’entén amb tota claretat. Ara bé, que hi posin Mas de costat, fa que la coincidència geogràfica quedi en un segon terme i prengui força la coincidència… diguem-ne ideològica.

Si CiU és o no un partit de dretes, desperta ara mateix vives polèmiques i, més enllà dels discursos i posicionaments oficials, és constatable que les vel·leitats socialdemòcrates dels seus orígens i que els plantejaments sobiranistes dels sectors més cridaners queden sempre en segon terme quan es tracta de dirimir els grans temes de l’actualitat política i, quan s’escau, dels possibles repartiments de poder. La realitat és transparent quan recordem que les propostes més enlluernadores de la campanya electoral de CiU quedaven a anys llum de la socialdemocràcia, i també quan comprovem que les actituds més pragmàtiques de la federació aboquen els nois i noies nacionalistes que alcen estelades a arronsar-se per no fer excessiva nosa quan cal pactar amb Madrid. Però CiU ha tingut la desgràcia que les propostes liberals (neoliberals per a alguns, i fins i tot neocon per a alguns altres) s’hagin hagut de quedar al sarró perquè no hi ha poder des del qual aplicar-les,  i que el pactisme mític s’hagi de reservar per a millors ocasions perquè a la Meseta han hagut de païr un tripartit de nom endolcit que expulsa els convergents de la notorietat.

I en aquest context de desgràcia múltiple per a CiU apareixen tics que podrien semblar sorprenents però que, al cap i a la fi, tenen la seva lògica. I els tics són la bronca per sistema, el menyspreu del contrari, la insinuació insidiosa, el to apocalíptic i, en general, el mal estil. Tics que a Urús i a Barcelona, a Tortosa i Camprodon, a la Pobla de Segur i a Sant Feliu de Guíxols, ens recorden la dreta incivilitzada que campa, triomfa i fa forat a Espanya. I és en aquesta trista coincidència que pren sentit la pintada d’Urús que posa Piqué i Mas al mateix cabàs. Per molt que ambdós personatges es tinguin mutua mania i especial animadversió, sembla ser que a molts ja els sembla que són la mateixa cosa. La dreta, dreta és, aquí i a Singapur, venen a dir. Renoi Mas, com t’has de veure! Ostres Piqué, quins companys de viatge et busquen!

Ja ho veieu, la Cerdanya és inspiradora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!