Té, de moment, una vida curta, però arrossega el mèrit d’afegir un granet de sorra més a la cohesió, en aquest cas comunicacional, d’aquesta comarca difícil i emprenyadora, el Maresme. L’aposta és cibernètica, amb un diari a la xarxa, i això és lògic i coherent amb la inusitada vitalitat que el món blocaire ha agafat en aquesta llenca de terra, entre el mar i la muntanya, aclaparada de formigó i salprebrada de racons naturals que encara permeten tenir alguna confiança en el futur. Diari Maresme mereix tenir sort i èxit, i cal felicitar i animar el seu impulsor, Albert Lladó. Ha vençut la temptació de fer un bloc o un diari confidencial, sempre perillosos i arran de la calúmnia emparada en l’anonimat (tot sovint covard), i ha volgut arriscar-se amb un mitjà de continguts més clàssics i amb voluntat de serietat informativa. Desitgem-li criteri i un grau raonable d’independència.
No us penseu que sóc un gran rastrejador de la xarxa. Conec Diari Maresme per referències i perquè, a més, l’amic cibernètic Lladó ha tingut l’esbojarrada idea d’entrevistar-me, de publicar el resultat d’un qüestionari que m’ha fet arribar i de fer un text introductori que m’afalaga i em lloa amb excés. Si el llegiu us pensareu que sóc la bomba. I tot plegat, em dec quedar en petardet.
No sé si ho heu notat, però em moriré de gust si llegiu l’entrevista. I l’Albert Lladó també, perquè afegirà nous lectors al seu mitjà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!