pepcanals

Ahir Argentona Dreta a Decidir havia organitzat una conferència de Martí Anglada http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Anglada_i_Birulés

http://www.grup62.cat/autor-marti-anglada-birules-000053892.html

sota el títol, Tenim amics a Europa?

Un parell d’hores abans del inici de la conferència em vaig adonar que no es feia en el Saló de Pedra del Ajuntament, que es el lloc més habitual d’aquest tipus d’actes a Argentona, sinó a la Sala amb una capacitat molt més elevada.

D’entrada vaig pensar que era una aposta molt arriscada ja que el Saló de Pedra costa d’omplir, però no més arribar i veure com estava la Sala vaig quedar sorprès i sobre tot orgullós dels habitants del meu poble i de la tasca feta pels organitzadors https://www.facebook.com/argentona.adecidir

Pel que respecte a la conferència vaig quedar molt satisfet i una mica sorprès. Haig de confessar que tenia una opinió del conferenciant com d’una persona una mica egòlatra i al llarg de les més de dues hores que va durar la xerrada aquesta opinió va anar desapareixent per donar pas a una visió d’una persona molt ben preparada i amb una argumentació molt ben documentada.

La seva base humanista, llicenciat en dret i en Ciències de la Informació, sumada a la seva llarga experiència com a periodista internacional, li dona una visió de la situació actual de Catalunya molt més amplia de la que podem tenir els catalans que no hem sortit gaire del nostre entorn. Com ell va dir en diversos cops durant l’acte sempre intenta tenir una mirada com la que tenen els habitants, periodistes i polítics dels paisos que observen el procés català i dels catalans.

En la primera part es va dedicar a mostrar com ha anat evolucionant la percepció de la situació catalana per part dels mitjans de comunicació sobre tot d’Europa però també d’USA, aportant comentaris dels principals. Es va centrar sobre tot en el temps transcorregut des de la Diada del 2012. Particularment penso que tot va començar amb la del 10/7/2010 però el rellotge corre tant de pressa que sembla que sigui un passat llunyà.

Un cop demostrat que el dret a decidir dels catalans cada cop es més present en la premsa internacional i cada cop s’analitza amb un sentit més positiu pels nostres interessos, va passar a analitzar com ho veuen els polítics, sobre tot els europeus.

Ja coneixem com després de qualsevol declaració que sembla afavorir els interessos dels sobiranistes catalans la reacció de la diplomàcia espanyola els fa rectificar. Però en aquesta qüestió els matisos són molt importants i en Martí Anglada ens va posar diversos exemples d’aquests. En qualsevol cas sempre ens demanava als oients que accedíssim a les hemeroteques per veure com havia anat tot plegat.

A continuació va a passar a criticar el discurs de la por del govern espanyol comparant-lo amb l’home del sac que ens deien quan érem petits que se’ns enduria si no ens portàvem bé o no menjàvem. El que va voler deixar clar es que no hi ha res en el Tractats de la U.E. sobre que pot passar en el cas de que un territori d’un estat membre decideixi escindir-se. Va posar l’exemple de la sol·licitud que el govern britànic va fer als juristes del parlament en el cas de la marxa d’Escòcia i també l’informe demanat pel govern alemany a un dels juristes de més prestigi sobre temes europeus en el cas de Catalunya.

En els dos casos es diu que no està clar que passaria, però el que si està clar es que els ciutadans de Catalunya, o d’Escòcia no quedarien fora de la U.E. Un altre cosa seria el territori en el cas de que algun membre s’oposés a que el nou estat s’incorporés.

En aquest punt també va comentar la discrepància entre el que va dir, en una entrevista a LV, fa poc més d’un mes el president de la cambra de comerç dels EUA a Espanya, Jaime Malet, i la rèplica de James Costos embaixador dels EUA.

http://www.directe.cat/noticia/323616/bufetada-de-lambaixador-dels-eua-al-president-de-la-cambra-de-comerc-del-eua-a-espanya

També va ressaltar que el 55% de les empreses alemanyes amb seu a la península es troben a Catalunya i que estan molt tranquil·les

Pel conferenciant el tema que més preocupa es el del deute públic d’Espanya. Basant-se en que els dos països que tallen el bacallà a la U.E., França i Alemanya, cada un d’ells amb els països que habitualment els recolzen, tenen en aquest tema la seva màxima preocupació.

Pels francesos el problema d’Espanya, malgrat el seu model pugui ser similar, es la ineficàcia d’una administració corrupte pel fet de que es basa en grups familiars des de anys i anys i no en la meritocràcia com a França, on els mé bons són, habitualment, els que arriben més a munt.

Pels alemanys amb una visió diferent tampoc estan tranquils veient com les seves aportacions de diners als fons europeus a Espanya s’han fet servir de manera totalment anti-econòmica. Va comentar un article del principal diari de Münich on es deia que el problema d’Espanya comença quan fa 400 anys Felip II va posar el dit al centre de la península per decidir que Madrid havia de ser la capital i el centre de tot, i així seguim. Xarxa de tren d’alta velocitat, autopistes, aeroport, etc.

Per acabar, es un dir, va voler deixar clar que el futur depèn de tots nosaltres amb la nostre mobilització i, sobre tot, amb el nostre vot. Amics en tenim i més en tindrem però per aconseguir-los hem d’estar segurs del que volem i fer-lis veure que ells també en sortiran beneficiats o com a mínim que hem fet passos per demostrar-lis que ells també són importants per nosaltres.

No sé si es pot aconseguir el document sonor de la xerrada però si es possible crec que paga la pena tenir-lo i escoltar-lo amb detall.