pepcanals
l'internauta d'Argentona
Apunts d’economia senzilla
Quan després de més de tres anys de barallar-me amb l’enginyeria vaig passar primer al dret i posteriorment a l’economia el meu pare em deia: “Pensa que de tot el que has estudiat l’economia es la ciència menys exacte, dos i dos no acostumen a ser quatre”.
Avui he recordat aquestes paraules quan primer he llegit una entrevista en el Juan Maria Nin, director general de “la Caixa” i un fulls després del mateix diari un article de José Manuel Garayoa en el que fa referència, entre altres, a comentaris de Josep Oliu, actual president del Banc de Sabadell d’on provenia l’actual director general de “la Caixa”.
Veiem algunes de les coses que es diuen.
Juan Maria Nin: No em consta que hi hagi entitats que hagin frenat la concessió de crèdit. Potser estem parlant d’experiències aïllades que després la gent generalitza.
José Manuel Garayoa: ..arriba a la notaria el director de la sucursal que li donava el crèdit i li diu que el departament de control de riscos l’ha rebutjat i que ho lamenta molt. Això es un cas real, segurament extrem, però indicatiu dels problemes que té la banca espanyola per obtenir financiació en els mercats internacionals.
Juan Maria Nin: La demanda de crèdits al consum i a les empreses es manté estable. La inversió en equipament es manté.
Angel Laborda (economista cap de FUNCAS (Fundació de Caixes d’Estalvi): El que passa es que la demanda de crèdit per part dels particulars ha caigut fortament, amb el que la restricció es menys visible.
Juan Maria Nin: L’entrevistador li diu, “Es parla d’una carrera per la liquiditat de les entitats financeres”, la resposta es, Nosaltres tenim una posició de liquiditat molt alta…..per acabar dient, es cert hi ha una guerra pel passiu que nosaltres gestionem amb normalitat.
José Manuel Garayoa: Hi ha una certa guerra pel passiu, però a lo millor no es tant cruenta donat que els dipòsits s’estan beneficiant d’un transvasament de fons des de la borsa.
Bé, en aquests cas a tots dos els hi recomano uns dies a les trinxeres d’una oficina bancària, sobre tot el darrer mes de desembre.
Per acabar dos missatges tranquil·litzadors:
Juan Maria Nin: Criteria es un projecte a llarg termini, sempre ho hem dit, tant pel seu grandària com per la seva naturalesa. Personalment he comprat accions de Criteria, perquè crec en el valor, en la gestió de la companyia i en totes les empreses en les que participa.
Josep Oliu: A curt termini no sabem si els bancs estan infravalorats, però segur que ho estan a mig termini. Per recuperar la normalitat manquen dos anys en els que hi haurà poques alegries i molt treball.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mentre n’hi haurà que assolir les conseqüències per l’aposta dels darrers anys d’una política en favor d’un creiximent economic descontrolat, inflaccionista i no sotenible amb el temps que pot fer que siga més forta la caiguda.