Pau Alabajos

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

El
panorama valencià pel que fa als mitjans de comunicació
audiovisuals es troba en una situació crítica: per un costat,
INFOtv ha començat a emetre exclusivament per internet, com a
conseqüència de la negativa institucional d’una llicència de TDT,
que condemnava aquesta emissora a la marginalitat i a la inanició.
Per altre costat, el govern de Camps ha tornat a imposar noves
sancions econòmiques a Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
per les emissions de TV3 des dels repetidors de Torrent, Llosa de
Ranes i Alginet. Aquestes multes, sumades a les anteriors del
Montdúver, la Carrasqueta i el Bartolo, pugen fins a la quantitat
astronòmica de 700.000 euros. La Generalitat Valenciana, amb aquesta
actitud despòtica i repressiva, no fa una altra cosa que castigar
severament, abusant del seu poder i transgredint els límits de la
llibertat d’expressió, aquelles iniciatives que evidencien que els
objectius pels quals es va constituir Ràdio Televisó Valenciana es
troben a anys llum d’acomplir-se. No debades, segons la seua Llei de
Creació, un dels principis en què s’inspiren els nostres mitjans
públics és la promoció i protecció de la llengua pròpia:
estranya manera de fomentar el valencià, eliminant-lo
progressivament de la graella de programació, fins a limitar-ne la
seua presència a informatius, esdeveniments esportius i magazines.

Sí, d’acord, tenim Punt2, però normalització lingüística
no significa posar una creu en l’expedient per a justificar-se
políticament davant dels sectors crítics, sinó apostar per un ús
generalitzat i generalista de la nostra llengua, sense complexos i
amb una clara vocació d’incidir socialment en l’autoestima cultural
i identitària del nostre poble. Una altra de les raons de ser que
esmenta la Llei de Creació de l’ens públic és la veracitat,
imparcialitat i l’objectivitat en les informacions, per una
banda, i el respecte al pluralisme polític, cultural i
lingüístic, religiós i social, per l’altra. Només cal
sintonitzar els informatius de Canal9 durant cinc minuts per a
arribar a la conclusió que en les instal·lacions de RTVV a
Burjassot deuen utilitzar, sense cap mirament, aquestos principis i
preceptes jurídics com a paper higiènic. Com, si no, s’explica que
un telenotícies d’una hora i mitja de duració s’estructure en tres
grans blocs de continguts amb tan escassa credibilitat informativa:
Camps (30%), successos (30%) i València CF (30%)? El 10% restant de
l’espai queda reservat per a la crònica rosa, el preu de la taronja
i les previsions de l’oratge, sense oblidar el conjunt de
despropòsits de José Luís Rodríguez Zapatero i els seus socis
nacionalistes, que poc faltarà perquè els cresquen les banyes i
l’alé comence a fer-los olor de sofre.

Definitivament, és
necessària una sublevació rotunda del teixit cívic i social del
País Valencià, que responga decididament, sense embuts, davant
d’aquestes agressions flagrants contra la llibertat d’expressió
i contra el nostre dret a la informació. Mentre no posem punt i
final al colp d’estat mediàtic perpetrat pels nostres actuals
governants i dissenyat pels seus antecessors en el càrrec, la
possiblitat de construir una alternativa sòlida, democràtica i de
progrés, seguirà esdevenint un miratge.

Pau
Alabajos i Ferrer (Torrent)

Article publicat a L’ACCENT – Periòdic Popular dels Països Catalans
Número 133 – Del 24 al 7 de juliol de 2008

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!