Pau Alabajos

Ahir va tindre lloc l’acte de lliurament dels Premis Enderrock 2009. La sala escollida per a celebrar aquesta festa de la música catalana fou la Sala Bikini de Barcelona, un local bastant ample, però no tant com podia semblar (fins i tot es quedà gent al carrer perquè se superava l’aforament permés, la qual cosa fou una putada per als espectadors que no pogueren entrar, però d’altra banda va certificar el creixement exponencial dels darrers anys pel que respecta a públic i a l’interés que suscita en els mitjans de comunicació!). Laura i jo arribàrem de vesprada, després de tres hores d’euromed. L’Eli ens vingué a buscar a la porta de la sala i ens va conduir fins a una espècie de magatzem on ens van fer una entrevista per a un nou espai televisiu, EnderrockTV, que com bé haureu suposat, està impulsat per la revista que dirigeix Lluís Gendrau. Tot seguit, deixàrem les jaquetes als camerins i anàrem a buscar les acreditacions. Tothom va de bòlit (sobretot els redactors i fotògrafs de la revista, que no paren en torreta), amunt i avall, saludes a moltíssima gent al llarg de la nit: vells coneguts o artistes que admires i amb els quals mai no has tingut l’oportunitat de coincidir. Mengem alguna cosa del càtering per a enganyar la gana i ens posem a escoltar els grups que actuen durant la nit: Núria Feliu + Angelina i els Moderns, Mònica Green + Pep Sala, Miquel Abras, Roger Mas + Òscar Briz, Manel i Carles Belda i els Badabadocs.  Entre bastidors, felicitem als grups que han aconseguit algun guardó i xarrem d’açò i d’allò altre. Arriba l’hora de pujar a l’escenari, anem després d’Albert Fibla, que ha rebut el premi a la millor cançó per votació popular. Cesk Freixas és l’encarregat de lliurar-nos un parell d’es de metacrilat que suposen el Premi Enderrock per votació popular al millor disc de cançó d’autor i el Premi Enderrock per votació popular al millor artista de cançó d’autor de l’any 2008. Ens fa molta il·lusió que siga un amic i company de mil batalles qui ens lliure els trofeus, tot queda en família. Pugem a l’escenari en companyia de Toni Xuclà, que té part de responsabilitat en aquestos premis. Dic unes paraules molt breus, recordant-me de Gus, d’Alfred, de Fede, de Ruper Ordorika, de tots els músics que van participar en la gravació del nostre disc, Teoria del caos. La veritat és que ens fa molta il·lusió que siguen dos premis per votació popular, perquè significa un reconeixement dels espectadors, t’indica que el teu treball, la teua música, les cançons que has escrit en la intimitat, han arribat al públic, i s’ha sentit identificat amb les emocions que volies mostrar. Què més es pot demanar? Donem les gràcies a tota la gent que ens ha votat i baixem del cadafal. Toca sessió de fotos joguinejant amb els trofeus (mare meua, no vull ni pensar què haurà eixit d’allò!). Tot seguit, entrevista amb el programa l’Hora Q i el magazine de vesprada El Club, de TV3. Al voltant de les 23:40 connectem en directe amb els nostres amics d’El cabaret elèctric d’IcatFM, amb la Pepa Ferrer, la Mireia Izard i la Txell Bonet, que sempre ens tracten entre cotó-en-pèls. A poc a poc ens anem acomiadant de tota la gent que està absolutament desperdigada a aquestes hores de la nit i busquem un taxi perquè demà hem de matinar. Sí, com ho sentiu, no ens vam quedar a “l’altra nit dels premis enderrock”, tot i la fervorosa recomanació dels treballadors de la casa. Un altre any serà: hauran de donar-nos un altre premi per comprovar que la festa era tan grossa com asseguraven!

Si voleu llegir la incidència que han tingut els Premis Enderrock en la premsa, podeu punxar en els següents enllaços:

Vilaweb
La Vanguardia
Avui (I)
Avui (II)
Diari de Girona
l’Accent
Llibertat.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!