Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
A la gent del PP
no els cal disfressa, demostren quin és el seu vertader tarannà diàriament: el
dimarts 24 de març el grup popular va votar a Les Corts en contra d’una
Proposició No de Llei presentada pel grup Compromís pel País Valencià, que
instava a les institucions a potenciar la música escrita i cantada en la nostra
llengua, tot incidint en la importància de preservar el patrimoni cultural
autòcton des de tots els àmbits. La seua negativa els retrata tal i com són,
tal i com pensen.
La pregunta que a
tothom ens passa pel cap és què haurà sigut d’aquell decàleg d’Ares del
Maestrat amb què l’actual President de la Generalitat, Francesc Camps, va voler
tancar el seu primer any al front del Govern Valencià. Aquella declaració
d’intencions a favor de promoure i respectar la llengua dels valencians va ser
un intent de desmarcar-se de l’anterior equip de govern, monopolitzat per
Eduardo Zaplana, l’ombra allargada del qual encara amenaçava amb comandar des
de Madrid la sucursal valenciana del PP. Com que la lluita entre Campsistes i
Zaplanistes encara era acarnissada, cadascun dels bàndols havia de demostrar que tenia iniciativa
política i que sabia marcar les agendes amb determinació. Després de l’11M, amb
un Zaplana en hores baixes, sense credibilitat ni responsabilitats de relleu,
els Campsistes prenen les regnes del Partit i de la Generalitat Valenciana (no
se sap molt bé on comença una cosa i on acaba l’altra) i ja no han de fer
gestos de cara a la galeria, ja poden tallar i remenar sense agents fiscalitzadors
ni baralles internes que els amarguen el dia a dia. M’imagine que aquell
decàleg d’Ares del Maestrat, que durant seixanta segons va emocionar i
encoratjar els sectors progressistes de la societat valenciana amb un possible
canvi en la troglodita dreta de casa nostra, deu haver-se perdut entre les
tones i tones de paper per a reciclar que s’emmagatzemen a Les Corts…
El tall de les
emissions de TV3 a les comarques del sud del País Valencià; les declaracions de
Francesc Camps en contra d’una hipotètica “imposició del català”,
arran de la darrera sentència del Tribunal Suprem Espanyol que avala, per
enèsima vegada, la unitat de la llengua i que certifica novament que la
llicenciatura de Filologia Catalana és un títol plenament acreditatiu dels
coneixements del valencià de cara a les proves d’oposicions d’Ensenyament
Secundari; o, fins i tot, la reculada de la Biblioteca Valenciana, que ha negat
a última hora, de pressa i corrents, les seues instal·lacions a Federació
Escola Valenciana per fer la presentació de les Trobades d’enguany; són tres
exemples que demostren que quan les coses es posen magres, el PP sempre té
guardada a la mànega la carta de l’anticatalanisme, una cortina de fum que tapa
corrupcions urbanístiques, desficacis educatius o polèmiques visites a la
sastreria. Porten des de la transició utilitzant la mateixa estratègia i ja no
enganyen ningú. No cal que es lleven la màscara perquè se’ls veu vindre d’una
hora lluny.
Pau Alabajos
Article publicat a la revista digital Pica’m (número 2) i a Llibertat.cat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No recorde qui va contar que, després de la presentació del decàleg d’Ares del Maestrat, en assabentar-se Aznar va trucar a Camps indignat per dir-li que un ‘govern autonòmic del PP nacionalista no podia existir’ i per tant, que s’anul.lara el text. quedant-se les intencions lingüístiques en fum de botja.
salut pau!!
Yo estoy de acuerdo en que tv3 se vea en Valencia, pero por que no hablamos de que el gobierno de Catalunya no ha dejado nunca ver la señal de canal9 allí?