Pau Alabajos

Una companya d’Izquierda
Castellana m’ha fet arribar un article de la revista Interviú (18-02-08) que
porta per títol Los apoyos de Batasuna en
España. Aquest reportatge pretén denunciar les presumptes vinculacions
entre la formació il·legalitzada i les diferents entitats i organitzacions d’arreu
de l’Estat amb què comparteix horitzons i finalitats. La Llei de Patits Polítics en
vigor, aprovada per unanimitat i univocitat amb els vots de PP i PSOE al
Congrés dels Diputats, té com a únic objectiu eliminar Batasuna del tauler de joc. Això significa privar més de 150.000
persones (segons els resultats de les eleccions de 2005 al Parlament Basc) del
seu dret democràtic a participar en uns comicis, ja siguen de caràcter estatal,
autonòmic o municipal. En juny de 2002, poc després de l’aprovació de
l’esmentada llei, Amnistia Internacional
emetia un comunicat on demanava al Parlament Espanyol que “revisara les
conductes estipulades per a la il·legalització de formacions polítiques”. La
preocupació de l’ONG es basava en l’ambigüitat i la imprecisió d’alguns punts
de la llei, que podien donar lloc a emprendre processos d’il·legalització
contra agrupacions que propugnen el canvi de principis constitucionals d’una
manera pacífica, la qual cosa vulneraria els articles 1, 16, 20, 22 i 23.1 de la Constitució espanyola,
així com també els articles 9, 10 i 11 del Conveni Europeu dels Drets Humans, i
els articles 18, 19, 21, 22 i 25 del Pacte Internacional dels Drets Civils i
Polítics de 1966.

La
Llei de
Partits em sembla tota una declaració de principis: l’articulat proclama, en
poques paraules, que la Constitució Espanyola és una mena de Bíblia immutable
que conté la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. La simple voluntat
de modificar una coma o un parèntesi d’aquestes sagrades escriptures pot
arribar a considerar-se com una heretgia, un atemptat contra els fonaments
democràtics d’un estat plurinacional com el nostre, amb cometes, cursiva,
negreta i subratllat. La demostració fefaent d’aquesta afirmació són les dues
vares de mesurar que utilitza la
Justícia per intervindre en el panorama polític: per una
banda, actua amb fermesa contra Batasuna
per no condemnar la violència d’ETA i, per altra banda, fa la vista grossa
davant les innumerables agressions feixistes perpetrades per militants de
partits polítics ultraconservadors, d’ideologia neonazi, que actuen amb plena
impunitat: l’assassinat de Carlos Palomino a Madrid i una llista amb més de 600
agressions comptabilitzades només al País Valencià (segons dictamina l’informe
Raxen), són dos exemples ben il·lustratius d’aquesta impunitat manifesta.

Quan llegim entre línies l’article d’Interviú, ens adonem que la Llei de Partits Polítics
permet fer un sil·logisme pervers: si tots els membres de Batasuna són il·legals, en tant que militen en un partit que
oficialment no condemna la violència, i si, a més a més, qualsevol nova
plataforma és susceptible de ser prohibida a causa dels antecedents polítics
dels seus impulsors, haurem de convenir que totes aquelles entitats i
organitzacions que hagen mantingut contactes amb Batasuna en el passat, es trobaran també en el punt de mira de la Santa Inquisició…
L’intrèpid periodista d’investigació que signa l’article, Javier Chicote, sense
despentinar-se, posa dins d’un mateix sac Maulets, Endavant, les JERC, Sobirania i Progrés, l’Assembleia
da Mocidade Independentista de Galiza, la plataforma AGIR, Nos-Unidade Popular,
Izquierda Castellana, Yesca, Comunistas 3, CUT-BAI
d’Andalusia, Ikasle Abertzaleak, ANV, EHAK-PCTV
i Batasuna. Per a aquest defensor de
les llibertats amb majúscules, tot és una mateixa cosa: aquesta sopa de lletres
és el que ell defineix com “l’entorn d’ETA”. Qualsevol partit, entitat o
organització que contemple entre les seues reivindicacions bàsiques la reforma
del model d’estat o el dret a l’autodeterminació pot ser acusat de complicitat
amb la banda terrorista. Açò significa, en resum, confondre deliberadament la
part pel tot: nacionalisme = independència = terrorisme = il·legalització. És aquesta
la democràcia amb què els partits majoritaris continuen omplint-se la boca?

Pau Alabajos i Ferrer (Torrent)

Article publicat a L’ACCENT – Periòdic Popular dels Països Catalans
Número 125 – Del 4 al 17 de març de 2008

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!