Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
Complexos lingüístics i prejudicis musicals de l’Ajuntament de Gandia
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Lucida Sans Unicode”;
panose-1:2 11 6 2 3 5 4 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-2147476737 14699 0 0 63 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-hyphenate:none;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Lucida Sans Unicode”;
mso-font-kerning:.5pt;
mso-fareast-language:#00FF;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:1113476075;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-1504805690 739143622 67305497 67305499 67305487 67305497 67305499 67305487 67305497 67305499;}
@list l0:level1
{mso-level-tab-stop:84.95pt;
mso-level-number-position:left;
margin-left:84.95pt;
text-indent:-49.5pt;
mso-ansi-font-weight:normal;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Lucida Sans Unicode”;
panose-1:2 11 6 2 3 5 4 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-2147476737 14699 0 0 63 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-hyphenate:none;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Lucida Sans Unicode”;
mso-font-kerning:.5pt;
mso-fareast-language:#00FF;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:1113476075;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:-1504805690 739143622 67305497 67305499 67305487 67305497 67305499 67305487 67305497 67305499;}
@list l0:level1
{mso-level-tab-stop:84.95pt;
mso-level-number-position:left;
margin-left:84.95pt;
text-indent:-49.5pt;
mso-ansi-font-weight:normal;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
“Ja ens agradaria a nosaltres que els grups de música (en valencià) que vingueren tingueren la mateixa qualitat, fama o interés per al poble que els que canten en anglès o castellà. No és així, per tant, la Fira de Gandia no és un moment d’aplicar ideologies, és un moment de donar satisfacció a tot el món. Per tant, el criteri de qualitat i de varietat és el que apliquem a la Fira…”
Amb aquestes declaracions responia fa uns dies el Director de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, Toni Durà, als retrets de l’agrupació municipal de Bloc-Verds respecte a la nul·la presència d’espectacles teatrals i musicals en llengua pròpia dins del programa de festes de la capital saforenca. Si analitzem aquestes paraules amb deteniment, hauríem d’arribar a una sèrie de conclusions íntimament relacionades amb els hàndicaps a què s’enfronten diàriament els nostres músics i cantants:
1. Existeix encara, avui dia, una grossa muralla de prejudicis que no ajuda en absolut a la consolidació efectiva de la indústria musical en valencià: els responsables i els tècnics de cultura, joventut i festes d’una part important dels consistoris municipals del País es deixen portar pels cànons i les modes que marquen les radiofórmules i concursos televisius. Com que els músics i cantants en valencià no tenen accés a cap mitjà de comunicació d’incidència massiva, simplement no existeixen per als programadors culturals, que estan més preocupats per posar-se medalles i contractar les estrelles mediàtiques del moment i, així, garantir al seu partit una favorable rendibilitat electoral de cara als següents comicis. Quina mena de valors s’estan impulsant des de les regidories i conselleries del nostre territori? Des de quan aquelles propostes que ixen per televisió són més “interessants per al poble” que aquelles altres que resten en la clandestinitat, independentment de la llengua que s’utilitze per a vehicular les cançons? Quin sentit té calcular la qualitat artística d’un intèrpret reparant exclusivament en la seua quota de pantalla?
2. Fins i tot alguns sectors que s’autoproclamen progressites entenen, a aquestes alçades de la història, que programar cultura en valencià equival a “aplicar una ideologia”. O dit amb altres paraules: consideren que apostar per la música en la nostra llengua és igual a “fer política”. Aleshores, de què serveixen totes les Lleis aprovades per les Corts Valencianes que tenen a veure amb la preservació de la cultura autòctona i el foment de la llengua pròpia? De què val la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià si ni tan sols no l’apliquen les mateixes institucions públiques? I què podem dir de la Llei de Creació de Ràdio Televisió Valenciana? Són paper mullat tots els principis de normalització lingüística i difusió cultural que motivaren el naixement d’aquest ens? Per què els contribuents paguem de la nostra butxaca una televisió autonòmica que no es diferencia pràcticament de la resta de cadenes d’àmbit estatal?
3. Acusar el sector dels músics i cantants en valencià d’una mancança de diversitat estilística demostra una greu desconeixença pel que respecta a l’eclèctic panorama actual. El ventall cada vegada és més ample: tenim des del hip-hop més avantguardista i electrònic fins al folk més orgànic i tradicional, passant pel soul, el jazz, la cançó d’autor i els innumerables matisos dins del gènere pop-rock. Es tracta d’un símptoma irrefutable de vitalitat: més enllà de la fórmula guitarres elèctriques + dolçaina que indubtablement ha fet fortuna i que podríem dir que s’ha convertit en un segell de denominació d’origen, existeixen propostes punteres que s’allunyen d’aquest tipus de mestissatge amb un èxit contrastat pel que fa a afluència d’espectadors i crítica especialitzada. Els casos de Miquel Gil, l’Ham de Foc o Pep Gimeno Botifarra, per posar tres exemples il·lustratius, certifiquen el moment d’esplendor que viu la música folk a casa nostra.
4. Per últim, ens queda analitzar la voluntat de “satisfer a tot el món” que manifesta el responsable cultural de l’Ajuntament de Gandia, que em sembla una absoluta contradicció des de la base. Resulta evident que un percentatge dels habitants d’aquest municipi, inclosos en l’expressió “tot el món”, no estan contents amb la programació cultural del seu Ajuntament, perquè en cas contrari no s’haurien produït les corresponents crítiques de l’oposició. Està clar que alguns gandians i gandianes, amb noms i cognoms, volen assistir a concerts i obres de teatre en la seua llengua i no tenen l’oportunitat de fer-ho. Si amb “tot el món” el senyor Durà volia referir-se a la majoria silenciosa, això ja és tota una altra qüestió…
Article publicat a l’Accent – Periòdic Popular dels Països Catalans (Número 138, del 23 de setembre al 6 d’octubre de 2008)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En la imatge apareixen Toni Durà, responsable de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, i l’artista local Joan Millet, autor del cartell de la Fira i Festes d’enguany. La fotografia és de Saforguia i ve signada per M. Casinos.
És lamentable com s’associa (ja no dic cantar eh? que qualsevol dia llegir, escriure o xarrar en valencià serà pecat) que realitzar quelcom en català és “fer política” i si és en castellà o anglés o swahilli és símbol de modernitat i mestissatge. Sincerament, aneu a cagar a la via!
Des de quan emprar una llengua és polititzar? No és “fer política” denegar l’ús de la paraula a representants democràticament escollits per la ciutadania al Congrés dels Diputats espanyol pel fet que s’expressen en la seua llengua pròpia? No és polititzar emmordassar-los la boca per a obligar-los a parlar en “la lengua del imperio”?
Res, xicon, què estem amb tu!
“Ja ens agradaria a nosaltres que els grups de música (en valencià) que
vingueren tingueren la mateixa qualitat, fama o interés per al poble
que els que canten en anglès o castellà“.
Encara que me calle moltes coses, només comentaré respecte al que tinc més criteri d’anàlisi, és a dir, la música. Després de llegir les paraules “d’aquest senyor” i de veure el que has comentat que va passar a les festes de torrent amb el cantautors a torrent… només queda a dir “no hay más ciego que quien no quiere ver”. No cal que diga res més (pau ja ho ha dit tot xD)…
k ignorans k son!!!! la veritat sk desde el punt de vista dels musics i
depres d nar a tokar x tot arreu puk dir k els musiks valencians i la
musika dasi estan konsiderats km uns dels millors de tot arreu.
i encara k molts grups musikals dasi no siguen eskoltats x asi si k ho son fora del estat español.
La veritat sk sempre palrlen els k deurien kallar xro b.
Nosaltres ho podem demostrar ja k sempre k sa fet un concert o casi sempre hem plenat els lokals o n?
Siguent a ontinyent al Festiestiu es va plenar mes k en els koncerts k x a ells son famosos kom amaral:
K TENEN K DIR ELLS AL RESPEKTE!!!
Quina por aquesta visió ‘empresarial’ dels nostres polítics!!!! Qualitat? o fer de la cultura un negoci??? Fa un parell de dies parlava amb una amiga de la necessitat d’un cert ‘intervencionisme’ en temes de cultura, educació… música en valencià, més cinema propi… és un tema difícil. Però, com ens ha d’agradar allò que no ens deixen conéixer?
Caldria aprofitar la clava de pata del Senyor Durà i contestar a la Pàgina Web del PsOE gandia el nombre de espectadors als concerts de músics en valencià.
Jo de moment vaig a parlar de les 2.000 persones que ens reunirema pego per anar, pagant, al concert per guanyar diners… i en van guanyar, organitzat per la falla convent. Cal aclarir que en van anar els mateixos que a la quinta estación de Gandia i que es va organitzar el di que Papitu cantava a Gandia.