Pau Alabajos

divendres, 18 d’abril de 2008 – Societat Musical de Manuel

Quedem a les set de la vesprada amb Sénior en l’estació de metro de Torrent Avinguda. Ens allarguem fins al conservatori per a arreplegar a Laura i ens dirigim cap al by-pass. Prenem l’eixida d’Alacant (per interior) i xino-xano cap a Manuel, una població que fa frontera entre les comarques de la Ribera i la Costera. L’Associació Mitja Galta ha preparat una nit de cançó per commemorar el 25 d’abril: el cartell el conformem Sénior + El cor brutal (que juga a casa, tenint en compte que ha nascut en el poble siamés de l’Ènova), Toni de l’Hostal (“de l’Alcúdia de Crespins, no; de l’altra, de la bona…”) i nosaltres. No és la primera vegada que compartim escenari, ja ens coneixem de fa temps i n’hi ha una complicitat que es nota a l’hora de preparar l’actuació. Montem l’equip només arribar a la Societat Musical: la idea original era fer el recital en la Casa de la Cultura, però com que la banda municipal tenia prompte una actuació important, necessitava un espai amb unes condicions acústiques més benevolents, raó per la qual s’ha fet aquest intercanvi. Ens correspon a nosaltres trencar el gel: aquesta nit és la primera vegada que els espectadors podran adquirir Teoria del caos després de l’actuació, de manera que incorporem unes quantes cançons noves al repertori (no totes perquè encara estem sintetitzant el format de la gravació -guitarra acústica, violí, teclats, baix elèctric i bateria- i resulta complicat adaptar-les a una formació tan minimalista com la de hui. Laura i jo, sols davant del perill. En acabant, entren en escena Landete (Senior) i Juanlu, el baixista de l’eixa banda anomenada “el cor brutal”. Acaben de tornar d’Uruguai, dels estudis Sóndor de Montevideo, on han enregistrat el que serà el seu primera llarga durada. Després d’alguns hits com El cant del consol o València, eres una puta, ens convida a Toni de l’Hostal, a Laura i a mi a fer les segones veus en Els signe dels temps, cançó amb què clourà la segona actuació. En acabant li toca el torn a Toni de l’Hostal, que enceta la seua intervenció amb la recepta de la paella rapejada sobre la base rítmica d’una guitarreta de joguet molt pareguda a la del biri-biri (versió alcoiana del txiqui-txiqui). El públic s’està divertint d’allò més, amb temes com Soy putero, Molt guapot o Colombaires. Per tancar la vetllada, pugem tots junts a l’escenari i cantem a tres veus l’adaptació al valencià que ha fet el mestre de l’Alcúdia de la mítica cançó de Bob Dylan Blowing in the wind. Ah, se m’oblidava: la gent ha rigut (o és rist?) bona cosa, anaven literalment a bacs. Tant és així que durant el concert quasi se’ns desnuquen dos espectadors en trencar-se les cadires de plàstic on estaven asseguts!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!