Pau Alabajos

No molt lluny d’ací, si algú de vosaltres heu entrat per l’autovia des de València, existeix un poble fantasma. No és Manhattan ni Benidorm, és un barri de Torrent, sense fesomia, anònim, finques i finques i més finques. Una aglomeració de rajoles, una damunt de l’altra. A la vora del Safranar, sempre amenaçant, a l’aguait. De nit, no hi veureu llums encesos, alguna finestra que altra perduda en meitat del no-res. L’explicació és ben senzilla: encara no s’han venut ni el 50% dels habitatges ja construïts. Ni les estimacions més optimistes dels constructors apunten que s’arribarà a aquesta xifra de compra. I encara volen fer-ne més!
D’altra banda, la criatureta té un germà gran, amb les urpes ben esmolades. A Catarroja, hi ha projectat un PAI (Pla d’Acció Integrada) anomenat NOU MIL•LENI (el nom de la cosa ja ens diu el concepte de progrés que tenen els seus ideòlegs). Preveu la construcció de més de 13.000 habitatges distribuïts en edificis que s’alcen entre 16 i 25 pisos del terra, tot i que actualment a Catarroja ja n’hi ha 8.000 habitatges, dels quals 2.000 són buits. Estem parlant de multiplicar per tres la població actual de la localitat, amb el desequilibri de recursos d’habitabilitat que això suposa. Invertiran tres vegades més en escoles? Invertiran tres vegades més en ambulatoris? Invertiran tres vegades més en transports públics i serveis?
És hora de demanar responsabilitats polítiques, és moment d’assenyalar amb el dit els empresaris especuladors i polítics corruptes que s’han engreixat les butxaques amb la depredació urbanística, amb l’espoli del territori. Partit Popular i Partit Socialista, al llarg i ample de la comarca de l’Horta i del País Valencià en general, han permés i permeten quotidianament aquestos desficacis. Ha arribat l’hora de parar-los els peus i traure a la llum aquestes traïcions flagrants.
La crisi (algú n’ha sentit a parlar?) etimològicament, en grec, significa “situació de canvi”. És a dir, una oportunitat. És la nostra OPORTUNITAT per enderrocar un model de fals desenvolupament, enverinat, obsolet, que atempta contra el nostre patrimoni i el nostre paisatge. Ha estat el criminal miratge del pa per a avui i la fam per a demà. Però açò s’ha acabat: la bombolla ha esclatat. S’obre un panorama de reformes i, una vegada més tornem a incidir, és la nostra OPORTUNITAT perquè aquestes vagen en la direcció de respecte i sostenibilitat, de cohesió social; en definitiva, dels paràmetres que reivindiquem per a una societat més justa.
Avui fa tres segles, les nostres institucions van patir una derrota. Els darrers anys han estat diàriament, pel que fa al territori, una autèntica Batalla d’Almansa. Esperarem que siguen els valencians i les valencianes del 2307 els qui enceten la lluita per redreçar i recuperar el territori o posarem les mans en farina des d’ara mateix?

Col·lectiu Safranar

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!