Pau Alabajos

divendres, 27 de juny de 2008 – Ca Revolta

Avui encetem una mini gira de presentacions del recopilatori Venim del nord, venim del sud al llarg i ample del País Valencià. La nostra primera parada serà al Cap i Casal, en Ca Revolta. Arreplegue a Cesk en l’estació d’autobusos i fem cap a Velluters. Són aproximadament les vuit de la vesprada i hem de descarregar l’equip i fer una mínima prova de so. No serà massa complicat perquè anem amb un format molt senzillet i, a més a més, l’acústica de la sala de les voltes és molt bona per a aquesta mena d’espectacles, on el so despullat dels instruments i la reverberació de l’espai casen perfectament. Després de fer algunes provatures i adaptar-nos a la sala, li demanem a Xavi, com sempre al peu del canó, que ens prepare un entrepà marca de la casa. Ca Revolta, a més de ser un dels espais associatius més importants de la ciutat, ha servit de plataforma per a innumerables projectes, iniciatives i campanyes on la sostenibilitat n’és el denominador comú. A més a més, és la seu del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants en valencià, o siga que aquesta nit toquem entre amics… Després de sopar arriba Laura, que acaba de fer a Torrent el concert de graduació de fi de cicle. A les onze i quart comencem el concert. Cesk, sol davant el perill amb la seua guitarra clàssica, interpreta cançons del seu primer disc Set voltes rebel i també del seu molt recomanable El camí cap a nosaltres. Molta gent s’ha acostat a València per veure aquesta actuació conjunta, sobretot si tenim en compte que el Vinyarock se celebra enguany a tir de pedra, en Paiporta. Abans que Cesk ens passe el testimoni a Laura i a mi, puge a cantar amb ell Dies i nits d’amor i de guerra, un dels temes cançons més especials del seu darrer CD. Com que no anem molt sobrats de recursos tècnics, ens veiem obligats a compartir el micròfon. Després de la darrera tornada, encara queda una estrofa que ha de cantar Cesk, però jo estic tan concentrat en la lletra de la cançó que se m’oblida posar-li el micro encarat a la veu, un boicot en tota regla! Ens entra la rialla fàcil i així és difícil acabar una cançó, fins a tres intents necessitem! Tot seguit, puja Laura a l’escenari i fem la nostra part del concert. Entre el públic n’hi ha gent de Torrent, d’Alaquàs i d’Aldaia amb qui hem compartit molts hores i lluites, Com deia adés, es nota que estem tocant entre amics. Cesk puja a cantar Contra el ciment i acabem la nit amb una versió a mitges d’Al vent . Ha sigut una nit molt especial, gràcies a la complicitat del públic. Ens n’anem a casa amb molt bon gust de boca! La setmana pròxima, més…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!