divendres, 25 d’abril de 2008 – Teatre de la Llar social
No deixem el Camp de Túria: avui actuem en un sopar de commemoració del 25 d’abril en la Llar Social de Llíria. El Casal Jaume I, l’Institut d’Estudis Comarcals, l’Ateneu
Musical de Benaguasil i els partits polítics BLOC, ERPV, EUPV i
Iniciativa per Llíria han organitzat aquesta jornada que s’enceta amb un aplec comarcal de dolçainers en la plaça de Sant Francesc. En acabant, és hora de fer un mosset. Més de 300 persones comparteixen estovalles en aquesta jornada de reivindicació cultural i nacional. Com a cloenda, al voltant de les onze de la nit, comença un recital de cançó, amb un cartell conformat per Clara Andrés i uns servidors. La cantautora d’Oliva ha tret enguany el seu primer llarga durada, Dies i dies, un disc farcit de cançons intimistes, lletres gens grandiloqüents, tocant de peus a terra. En l’enllaç que trobareu a continuació podeu llegir una crítica que va escriure Josep Vicent Frechina sobre el seu treball iniciàtic, i mai millor dit. Aquesta nit ha vingut acompanyada de Dani “Calabrita”, que contribueix amb la seua tendresa interpretativa a imprimir-li a aquest espectacle encara més expressivitat. Un gran concert, de veritat, molt recomanable. Tot seguit, ens arriba el torn a nosaltres. Per a Laura i per a mi (ho comentàvem per l’autovia, abans d’arribar al poble), Llíria és sinònim de “tot anirà bé”: el públic sempre es mostra implicat i agraït. Totes les vegades que hi hem anat a tocar ens hem sentit molt còmodes i hem notat una interacció amb els espectadors molt especial. Avui no és una excepció: des de la primera nota ho percebem, la gent està escoltant amb atenció, sobretot les noves cançons. Quan falten un parell de temes per a acabar el recital, bota un fusible i l’equip de so deixa de funcionar, de manera que ens veiem obligats a acabar l’actuació absolutament a pèl. Ens acostem a la vora de l’escenari per a estar més prop de la gent. Com a exemple, podeu reproduir el vídeo que il·lustra aquesta crònica, on Laura fa una emotiva versió en violí de la Muixeranga. Aquesta proximitat amb els espectadors és molt engrescadora, la gent es mostra incondicional amb els reconeixements (fins i tot aplaudeixen quan em quede en blanc en la declamació del poema Comptat i debatut) i ens sentim molt afalagats per la seua escalfor. Seguim fent cançons fins que la veu em diu prou, portem ja uns dies bambant i la tinc una miqueta perjudicada com per a cantar massa temps a cappella. Una altra nit per a recordar!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enhorabona Pau i Laura, ens vàreu fer passar una estona molt agradable i emotiva. Ara teniu un nou espectacle, podeu apagar les llums i mentre Laura toca el violí, doncs tu recites el Comptat i debatut…;-) Espere que torneu a Llíria prompte, sempre sou benvinguts. I el disc m’encanta. Gràcies per dedicar-lo. Que us vaja molt, molt bé! Un abraç.
sublim!