Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

17 d'agost de 2009
3 comentaris

14/08/09 La Vall de Laguar (la Marina)

divendres, 14 d’agost de 2009 – Arrels 2009

Amb un peu a València i l’altre a Jerusalem, emprenem el viatge cap a
La Vall de Laguar, on enguany se celebra la quarta edició de l’Arrels – Aplec per la Terra.
El paisatge és impressionant: mentre anem fent revoltes amb el cotxe,
divisem una vall verdíssima amb la mar de fons: segur que tornarem
d’excursió, amb una miqueta de temps, per gaudir de les vistes. A les
19:30 arribem a la Plaça del poble de Benimaurell (un dels tres nuclis
urbans que conformen el municipi de La Vall de Laguar,
amb Campell i Fleix). Allà ens estan esperant els tècnics de so amb
l’equip perfectament montant: les proves no duren més de mitja hora, de
seguida anem per feina i, com que anem només Laura i jo, no es
necessiten massa històries! Annabel ve a donar-nos la benvinguda i ens
porta fins al càmping, on farem temps fins que es faça l’hora del
concert. Durant la jornada d’avui hi ha també una taula redona sobre
mitjans de comunicació i una xarrada sobre l’expulsió dels moriscos
d’aquesta vall (va ser l’últim reducte on resistiren ara fa 400 anys).
Sopem (per cert, tot boníssim) en companyia de Miquel Gironés, que s’ha
acostat fins a l’Arrels, tot i el cansament acumulat de la
nostra expedició a Palestina. Quasi a les onze de la nit ens arrimem a
l’escenari i els companys de VerdCel ja estan actuant. Després
ens toca el torn a nosaltres. Pugem al cadafal i comencem a afinar i a
preparar els instruments: amb una certa previsió, m’he portat dues
guitarres, sabent que la pressió dels avions sempre sol deixar les
cordes lleugerament tocades. I no m’equivoque: se’m trenca una corda de
cada guitarra durant el concert, i hem de fer una pausa per tal
d’apanyar la catàstrofe: sort que Laura aprofita per interpretar la Muixeranga
al violí, i fer menys tens el silenci inacabable. Els espectadors estan
concentrats durant tot el recital, però quan els demanem ajuda per a
cantar Al Vent, la descoordinació es fa patent! Durant els
bisos els donem una segona oportunitat, i amb tota la gent de peu i
cantant a pulmó queda d’allò més bonica! Baixem de l’escenari i ens
quedem xarrant i signant algunes còpies de Teoria del caos. Han
vingut amics i coneguts de les comarques del voltant i ens alegrem molt
de veure’ls! Ens fem l’última cerveseta al costat de la barra, amb
Laura, Fermí, Saül i companyia. Ens acomiadem d’Annabel i de totes les
persones (la majoria, dones) que fan possible, any rere any, aquest
aplec i els desitgem molta sort per a la jornada de demà! Agafem el
cotxe, i una altra vegada cap a la carretera, que tenim una hora i
mitja fins a Torrent, i ja se’ns han fet les quatre menys vint de la
matinada!

Respon a ceskfreixas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!