Pau Alabajos

dissabte, 8 de novembre de 2008 – Sala d’Exposicions del Monestir de la Valldigna

Tornem a Simat i tornem al Monestir de la Valldigna. Actuem en la Sala d’Exposicions en el lliurament dels IX Premis Sant Jordi, després d’un sopar multitudinari on hi ha nombrosos membres de la Federació d’Escoltisme Valencià i de la Fundació Sant Jordi. Pel que fa als guardons, la família Palop-Sancho va rebre el IXé Premi Sant Jordi per la donació dels terrenys que acolliran el pròxim Camp Scout Serra Calderona. Quant al Premi Emili Beüt a la millor iniciativa scout, aquest any ha recaigut en el projecte ‘Immigració i gènere’ de l’AE Nou Foc de Russafa. Nosaltres arribem al monestir a mitjan sopar: avui s’ha complicat tot el que es podia complicar. El xic de l’equip s’ha posat malalt i ens ha tocat carregar a nosaltres tot i improvisar les proves de so amb l’ajuda de Tere, que ens ha orientat una miqueta com sonava per fora. Laura actuava amb l’Orquestra de Mislata de vesprada i l’acte s’ha retardat considerablement, de tal manera que hem conduït fins a Simat amb el lleu a la gola. Montse ja es pensava que no arribàvem, però al remat ens ha donat temps a sopar alguna cosa abans de l’actuació i a fer les proves de so el més discretament possible. La veritat és que hi ha moltíssima gent aquesta nit a la sala i el soroll ambient fa complicat que es puga escoltar adequadament el nostre espectacle. Progressivament, la sala va buidant-se: ha vingut gent d’arreu del territori i encara han de tornar als respectius pobles. La remor del públic va amainant a poc a poc i ens acomodem a una acústica molt més afable. Jo encara arrosegue alguns problemes amb la veu, així que ens ve de categoria que Desa i Anaïs, des de la primera fila canten totes les cançons a pulmó i que la gent s’afegisca a la coral per cantar Al Vent. Acabem amb Futur en venda, com sempre, però encara fem Cançó explícita, Aloma i Sense equipatge abans d’acomiadar-nos definitivament. En la darrera cançó la veu ja em diu prou, fins ací hem arribat! Xarrem durant una llarga estona amb la gent que ha organitzat l’acte d’aquesta nit. Són molt amables i ens ha tractat entre cotó-en-pèls. Ens fem fotos amb ells i dediquem alguns CDs abans de posar-nos a arreplegar els instruments i l’equip. També ens ajuden, fins i tot, a carregar l’equip al cotxe, així dóna gust!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!