Pere Meroño

Per fi i (?)

després de força entrebancs, ja hi som a la ciutat alemanya on la cultura catalana hi acut com a convidada.

Tot d?obstacles ? des de la feblesa i tebior nacional fins a la permanent agressió d?Espanya, el seu món mediàtic i polític- han hagut de ser superats.

El pitjor de tots el de la cortina de fum dels escriptors catalans en castellà.

Aquesta és, doncs, amb l?economia i el món de l?empresa i les seleccions esportives, una de les poques ocasions en què podem sortir a l?exterior directament, sense falsos i deslleials intermediaris ?els dos estats veïns que ens tenen emparedats i que ens esqueixen, sense ningú que ens mediatitzi.

Hi som i hi sortim amb un llistat d?escriptores i d?escriptors. On n?hi ha qualitat i en sobren alguns i en falten d?altres, ja està fet i millor que ho deixem córrer. Potser hagués estat millor haver-ne sortit amb un grup molt més petit per tal d?assolir un impacte més gran?

Les traduccions d?escriptors d?aquí han augmentat i encara n?hauran d?augmentar més. També la coneixença de les nostres autores i autors.

Caldrà no oblidar, però, que qui és de debò present a França és Catalunya. Que el cas català necessita projectar-se més vers l?exterior sense espanyes ni françes. Que en l?internacionalitzi del que som, del que fem, del que volem és on trobarem un gran aliat per esdevenir-ne lliures.

Tal com ho som a internet i en tantes i tantes esferes, i malgrat tot, n?hi ha tanta feina per fer.

Frankfurt comença, i Catalunya i els Països Catalans han après i viuran una nova forma de ser-hi al món sense escanyaments ni entrebancs. Tal com som.