d'en Països

Fa un parell de dies vam veure que una televisió belga emetia "en broma" que Flandes s’havia declarat independent.
La notícia va provocar que milers de ciutadans i ciutadanes sortissin al carrer a celebrar-ho. Contents, feliços, eufòrics!
Tanmateix, poques hores després la crua realitat, els hi va fer veure que no, que seguien empresonats; que tot plegat era una broma de molt mal gust.

D’una banda penso: això no es fa ni en broma! Posar la mel als llavis i treure-la, en aquest cas és un acte molt cruel que pot comportar una frustració enorme!
Si ens fan el mateix als Països Catalans la que es lia! O potser no, perquè amb el caràcter que tenim al nostre poble, ens hagués costat molt més de creure. De totes maneres en poques hores, als països opressors, s’hi haurien fet milícies contra el "rojo separatista".
I aquí, milers de persones també haurien sortit al carrer, cridant, rient, onejant les estelades… I quina frustració! Al saber que no, que ens despertem i veiem que continuem ocupats, esquarterats, dividits i empresonats dins dels estats espanyol i francès.

Però de l’altre penso: potser també és bo despertar els sentiments de llibertat. Crec que té la seva basant positiva que tots i totes ens ho creiem i sentim, encara que sigui només per unes hores, el dolç gust de la llibertat, l’alegria, l’alleujament, la gran explosió de plaer que se sent quan ens sentim alliberats de qualsevol cosa. Sé el malestar que això hagués comportat per a totes i totes les que volem la normalització nacional del nostre país. Però sovint, la frustració, porta a l’acció.

En definitiva, de debò, m’hagués agradat sentir la sensació de llibertat. La sensació que per fi, PER FI, tornem a ser una Terra Lliure…

I, llavors, seguir lluitant fins a la fi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!