Intent de pirateig del meu blog per voler defensar el senyor David Raventós.

Primer de tot, deixar ben clar que no crec Vilaweb és culpable de l’atac patit al meu blog. El tipus d’atac rebut compromet a servidor o servidors de Vilaweb i posa en risc no només el meu blog sinó d’altres espais del portal i, fins i tot, potser, d’altres serveis.

La primera part de l’atac la va patir el servidor intermediari de Vilaweb per una ofensiva continuada amb spam que fa inaccessible el web. En aquest cas, l’error 504 rarament es limita a un únic projecte web, sinó que també pot afectar a d’altres espais.

Els cibercriminals busquen contínuament nous mètodes per a envair un lloc web sense ser detectats pels filtres de continguts existents, intentant que el atacs provinguen d’una font legítima amb una bona reputació, i així evitar que els usuaris se n’adonen. Això també suposa un repte per a les empreses, ja que spam o fins i tot contingut maliciós, aparentment enviat en nom seu, podria comprometre la confiança dels clients o provocar filtracions de dades personals. Es tracta d’un mètode bastant senzill i eficaç. Després de l’atac al servidor, aquest esdevé desprotegit, de manera que la introducció de la contrasenya es troba a la vista de tercers. Aquest mecanisme requereix introducció de dades per part de la víctima.
Una recomanació per a Vilaweb seria la utilització d’autenticació de dos factors: Aquesta és la millor manera per a assegurar que ningú es farà passar per qui no és. Primer, s’ingressa una usual combinació d’usuari/contrasenya. Després, el sistema envia al telèfon (o un altre dispositiu) un codi únic que funcionarà una sola vegada. Es tracta d’una tercera clau provisional. Així, si roben les credencials d’inici de sessió, amb l’autenticació de dos factors, els hackers no podran entrar-hi (a no ser que també tinguen el telèfon de la víctima).

I ara la part, si voleu, no científica d’aquesta entrada. Per què crec el motiu del hackeig és en David Raventós? Heus ací uns quants arguments:

Vilaweb respecta la llibertat d’expressió i el dret a la informació?

Sobre l’afer Sr. Partal vs Sr. Raventós. Els fets són, sempre segons en Vicent Partal, Vilaweb va convocar a una cita en David Raventós i, aquest no hi va anar. En David Raventós és el president del partit Directe 68 http://directe68.cat/, és director de Ràdio Hadrian https://www.youtube.com/watch?v=FAIBKFEPLz4, coautor del lllibre Traïció a la independencia http://llibresindex.blogspot.com/2019/10/traicio-la-independencia-de-david.html, https://www.amazon.es/Tra%C3%AFci%C3%B3-independ%C3%A8ncia-recuperar-llibertat-Descoberta/dp/B07Y4MXZ11, i guionista del documental La Mentida https://lamentida.cat/. Al 2016 va fer una vaga de fam per la independència de Catalunya què va acabar amb un ingrés a psiquiàtric que va durar dos mesos. El passat mes d’octubre de 2019 va començar una altra vaga de fam que va durar un mes, la qual va ser silenciada pels grans “mass media” catalans.

Sobre els elements d’anàlisi d’aquest afer, esmentaré un seguit d’arguments aportats per un bon amic (sí i, per tant parcial, però les qüestions plantejades aquí no han estat contestades, fora de l’insult, amb objectivitat) d’en David Raventós, en Lluís Botinas:

A) Qui busca altaveus, de qualsevol mida, per tal de donar a conèixer les activitats – incloses dues vagues de fam per la independència de Catalunya-, del partit Directe-68, anàlisis i prediccions? En David Raventós.

B) Qui té un altaveu, relativament petit però de pes qualitativament molt important i que segueixen molts independentistes de base? En Vicent Partal.

C) Qui estava interessat en aparèixer a Vilaweb, quan començava la segona vaga de fam? En David Raventós.

D) Quin interès tenia en Vicent Partal aleshores o té ara per fer aparèixer en David Raventós a Vilaweb?

La lògica dels esdeveniments:

Quan en David Raventós en 2014 fa els dos enregistraments “La pregunta trampa que mata la independència” en va informar Vilaweb aleshores?

Sembla ser que a aquells dos enregistraments de vídeo el Sr. Raventós ja explicava que els dirigents processistes impedirien la independència, la tupinada a Escòcia en el referèndum de 2014 i sobre la sospitosa mort de na Muriel Casals (qui, per cert, volia que es mantingués el full de ruta).

Per altra banda, acceptant que en David Raventós no va aparèixer al local de Vilaweb a la cita acordada -però mai explicitada pel propi Sr. Partal- per fer-li una entrevista, això justifica la no dedicació de Vilaweb, ni una línia, als 30 dies de vaga de fam per la independència de Catalunya d’en David Raventós?

I tampoc ni una sola lína a l’existència del partit Directe-68 (partit del senyor Raventós) amb més de 18 presentacions públiques?

Ni absolutament res d’en David Raventós des que a finals de 2014 va anar al despatx de Vilaweb per a informar de la tupinada a Escòcia (passant, en especial per la primera vaga de fam de 2016)?

I més darrerament, ni tan sols una breu ressenya sobre la conferència Llibertat d’Expressió i Dret a la Informació el passat 18 de juliol al Col·legi de Periodistes de Catalunya on participaven; Jordi Gispert, Lluís Botinas, Ramon Vallès, Xavier Segovia, Ramon Carner, David Raventós i Jordi Bilbeny?

Per què Hackintosh? (5)

Algunes consideracions sobre la historieta. Més que pirata informàtic jo diria que sóc un furoner (en anglès hacker), perquè el meu ànim no és criminal, encara que si muntar-vos una placa solar sense el permís de l’estat és un crim, haureu d’estudiar què és un crim i què no ho és. De moment Apple, crec, no ha comprat cap companyia elèctrica …

La principal raó per a tenir un Hackintosh és perquè sóc un macaire de tota la vida i no estic gens d’acord amb la nova política de preus d’Apple. En menys d’un any han pujat el preu entre un 10 a un 15 o un 20 per cent de tots els ordinadors quan són pràcticament els mateixos que fa quatre anys. Un Hackintosh pot ser una alternativa a valorar per a usuaris que necessiten un Mac però no disposen d’un gran pressupost. Amb un pc antic tipus torre és possible no gastar molts diners per tal d’aconseguir una màquina així. Però, atenció!, un portàtil sol portar molts elements integrats de fàbrica, això són figues d’un altre paner! Als ordinadors portàtils hi ha molts components soldats i moltes vegades la pròpia targeta gràfica és incompatible amb macOS, encara que altres components no ho són. Un portàtil Hackintosh no és per a iniciats. Per exemple, les targetes nVidia solen donar molts problemes a un Hackintosh i solucionar determinat tipus de problemes no ho podreu fer si no esteu familiaritzats amb sistemes operatius tipus Unix.

Una targeta Thunderbolt és increïblement complicada de fer-la funcionar i gran part del treball amb un Hackintosh consisteix a ficar arxius kexts, i passar els paràmetres del nucli proporcionant instruccions binàries als controladors. Després de triar amb cura els components compatibles haureu d’entrar a la complicada tasca de fer funcinar la targeta Thunderbolt.

Si sou una empresa, directament haig de dir-vos que no és rendible tenir un Hackintosh. Apple només dóna garantia per a les seues màquines i per tant tindreu maquines amb cap tipus de garantia i no tindreu cap servei de suport tècnic. A més veient que la majoria de les aplicacions comercials que hi ha al mercat informàtic tenen versió Mac i versió Windows, com a empresari, i veient que les màquines i productes Apple són exageradament cars, possiblement acabareu passant-vos a Windows. És pagar 1500 € per una màquina potent o pagar 3.500 o 5.400 € per només pagar una marca.

Al meu parer la política de preus d’Apple és absolutament errònia i no entenc com estan deixant escapar un sector com el de les arts gràfiques on eren omnipresents -fa només 10 anys- cecs per la febre dels telèfons intel·ligents i els iWatch.

Sincerament, espere que l’esperança de vida del meu Hackintosh siga de més de tres anys però això dependrà molt dels canvis al sistema operatiu per part d’Apple. Atenció!, Ubuntu a la mateixa màquina que amb macOS funciona com un coet, segurament acabaré a la llarga treballant bàsicament amb aquesta magnífica distribució de GNU/Linux.