Com dibuixar una festera de Vila-real

festera00

(Fet a una pissarra Velleda).

festera01Primer el cap.

festera02Segon el coll.

festera03Tercer braços (avantbraços).

festera05Quart, banda, mans, falda i peus.

festera06Ara més detalls.

festera07

Celles, ulls, boca i nas.

festera08

Monyo, llavis i arracades.

festera_finalUna miqueta de color.

festera_color

Bé, ja tornem a ser-hi!, la nit de la xulla, de les botifarres torrades, les cercaviles, els concerts de música amb grups dels anys 80 i la tortura animal subvencionada generosament per l’Ajuntament, per al gaudi dels locals i veïns de la comarca. Ja és Festa Major a Vila-real. Torna la festa patronal en honor a Sant Pasqual. La part més pretesament folklòrica de la festa, la del món de la reina i dames de la cort d’honor, a Vila-real les anomenen ‘festeres’, queda força amagada per la tauromàquia i, al meu parer, elles porten el seu ‘regnat’ amb força dignitat i discreció, cosa que no puc dir de les seues homòlogues de la ciutat del Benacantil, d’on jo sí puc donar raons al no ser foraster. Estic parlant de les foguereres (belleses, bellees o ‘bellezas’) i el seu esperpent de disfresa anomenat ‘vestit de núvia alacantina’. Quan la secció femenina de la Falange va imposar el ‘tratge’, els foguerers no se’n sabien avenir, asseguraven que l’invent mai tindria èxit al món de les festes majors, i que en tot cas es tractava d’una bogeria passatgera del ‘Frente de juventudes’.

Aquest pretès vestit de núvia alacantina, ho desvirtua tot, no té res a veure amb la festa del foc, ideològicament té més a veure amb el jurament de vots de castedat d’una monja, que amb l’hora màgica, el moment de sumar-se al ritual de la depuració per mitjà del foc. I curiós és, malgrat les prohibicions, tot i el ‘Belleza del Fuego’, l’himne de la festa i el de la ciutat, únicament en valencià. Perquè mireu com l’establishment ha passat a tenir tot el poder i control sobre la festa. La festa en origen com a concepte suposava una idea de caos i transgressió de la dimensió civil del quefer diari. Però, com passa arreu del nostre país, després de la Guerra Civil, noblesa, clergat, etc., s’apropien del control de la celebració de Sant Joan a tots els nivells. Sant Joan deixa de ser el marc de trobada col·lectiva de la suma d’individus diferents d’una comunitat, per ser, per damunt de tot, l’espai de representació, justificació i legitimació i control del nou ordre polític i moral del franquisme. I com es pretén que un vestit pensat per a la castedat i el recolliment de les dones fadrines de la unitat del destí en l’universal puga afavorir a una jove de divuit anys? Jo he vist com realment belleses quan s’han embotit en el vestit han semblat autèntics monstres, no és possible que una dona es puga sentir guapa amb aqueix vestit, però a més, el component masclista de l’elecció de la bellea, allò sembla un concurs coent a ‘miss de la urba’.

Tornant a les festeres de Vila-real, al menys l’elecció de reina de festes no està envoltada de la pompa i espectacle carrincló de les festes del meu poble natal. Però, malauradament, la tauromàquia també és la reina de les festes, però això ja és un altre tema.

Com dibuixar a un polític corrupte

01corrupte_boca02corrupte_nas03corrupte_calb04corrupte_ulleres05corrupte_americana06corrupte_maleti07corrupte_diners08corrupte_public09corrupte_net10corrupte_finalSi m’ho permeteu, una breu reflexió sobre els casos de corrupció que estan surant per tot arreu. Per mi, tot plegat és molt depriment, però no només la vergonya que hi haja polítics corruptes, sinó també com ens hem assabentat que ho són. El cas de l’impeachment a Dilma Rousseff em mostra la hipocresia d’un sistema que castiga a la presidenta del Brasil quan els que la denuncien són els hereus de totes les corrupteles al país des de l’origen del temps. I mentrestant la gent al carrer, molt babau, s’empassa la manipulació i, poc crec jo, no millorarà el sistema polític destituint a una política.

No estic defensant als polítics corruptes, passa que detecte el problema de la denúncia com feta perquè ‘algú no pensa com jo’ i no només perquè siga corrupte. De fet, si els polítics corruptes ‘són dels meus’ estarà per demostrar la culpabilitat, i sinó mireu què diu la cupula del PP sobre els casos de corrupció del senyor Soria o del senyor Rato…

A Vila-real tenim el cas Piaf, es tracta de l’embutjacament de 600.000 euros en factures falses i no acreditades per part de l’exalcalde Rubert (PP) a l’empresa Piaf; factures que l’actual alcalde Benlloch (PSOE-PSPV) va anul·lar i va evitar pagar dels diners dels vila-realencs. El cas es pot resumir en poques paraules: com sempre, desviament de fons públics per a finalitats privades i poc pràctiques als usos diaris de la població.

Heu dit llibertat d’expressió?

BalanceSi voleu la veritat estava molt preocupat per l’Empar Moliner, pensava que acabaria igual que els titellaires de la companyia andalusa, a presó i sense fiança, però avui he vist un segon vídeo on ella mateixa explica que la crema de la Constitució era un fake. Els que l’han criticada han mostrat una estranya balança on pesa més un llibre que les persones humanes. En Vicent Partal ho explica millor que jo, per tant acabaré ràpid deixant-vos amb l’enllaç del seu editorial d’avui.

Empar Moliner al país on el perquè no importa 
http://www.vilaweb.cat/noticies/empar-moliner-en-el-pais-on-el-perque-no-importa/

Relacionat:
El vídeo d’Empar Moliner
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-video-dempar-moliner-cremant-la-constitucio-espanyola-a-els-matins-de-tv3/

Empar Moliner planta cara als atacs
http://www.vilaweb.cat/noticies/empar-moliner-planta-cara-als-atacs-soc-una-escriptora-que-diu-el-que-vol/

Donald Trump, el González Lizondo americà

trump_cap

trump_grostrump_cames

trump_tupe

trump_ulls

trump_papada

trump_celles

trump_arruguestrump_f

trump_color

Aquest senyor no ens l’hem de prendre com un acudit, igual que passava amb el populista González Lizondo (del partit Unión Valenciana), el seu discurs pot ser utilitzat per la ultradreta. Veig als mítings de Trump massa gent jove (blanca això sí) i amb un discurs absolutament feixista. Sincerament preocupant.

Jutjats de Vila-real 2

jutjats vs ajuntament

Bé, de nou em tocarà matisar les meues paraules sobre el funcionament dels Jutjats a Vila-real. La meua dona i jo portem més d’un any intentant renovar una documentació del nostre fill al registre civil de Vila-real. He de dir que l’última vegada que vaig anar-hi el personal que hi treballa va ser amable però és el mínim que s’ha de demanar a gent que treballa de cara al públic. El cas és que he de manifestar la meua sorpresa i completa estupefacció degudes al fet que el tràmit ha durat el que ha durat perquè tenien el nostre llibre de família extraviat a un calaix de l’oficina. Sí, després d’innombrables viatges al jutjats i de culpar la meua dona de la desaparició dels documents, el llibre de família el tenien oblidat a un calaix!, i me l’ensenyen després de no trobar el duplicat (sí, el tenien també perdut a un altre calaix).

El cas a més de ser curiós resulta indignant perquè ens han fet fer un duplicat de una documentació que tenien a l’antiga seu dels jutjats i què van traspassar a la nova seu sense ni tan sols mirar a quin calaix la ficaven. El normal seria que la documentació d’una família formara part d’un mateix expedient i no la ficaren a calaixos diferents, tot plegat un desgavell incomprensible. A això heu de sumar que l’horari hàbil d’oficina és de 9 a 12 -a partir de les 12 ja no donen números-, que només obrin 3 expedients al dia, és a dir si un dia a les 10 ja han obert 3 expedients, hauràs de tornar-hi un altre dia si vols obrir-ne un de nou.

I quan preguntes per què restringeixen el nombre d’expedients a tres diaris, et contesten “perquè els jutjats estan massificats pels immigrants” i ells estan sobresaturats de feina i, remarquen que els jutjats de Vila-real són els que obrin més expedients al dia de tot l’Estat espanyol.

El mateix dia de la troballa de documents -per cert tampoc he entrat en el tema del llibre de família què malgrat estar en bilíngüe i el funcionari parle valencià, ells sempre te l’omplin a la part castellana i amb un segell amb la paraula “Vila-real”. Sembla ser que el topònim normalitzat comporta una dificultat afegida als funcionaris-, després vaig anar a l’Ajuntament de Vila-real. Vaig tardar quinze minuts de rellotge a fer una modificació a les dades del padró i obtenir una còpia del certificat oficial. Ni cares rares, ni cues inexplicables, ni controls policials amb detector de metalls innecessaris.