oriol fuster i cabrera

L’ample bulevard Nicolae B?lcescu separa els dos costats de la Pia?a Universitate de Bucarest, la capital de Romania. A una banda hi trobem el Teatrul Na?ional, l’emblemàtic Hotel Intercontinental —clàssic punt de trobada per al jovent de la ciutat— i el “monument a l’anticomunisme”, que des dels anys noranta presidix la plaça més important de la ciutat. A l’altra, havent creuat el carrer, trobem les facultats de Lletres, Matemàtiques i Història de la Universitatea din Bucure?ti.

Des de fa quasi dos setmanes, però, la plaça acull també els manifestants que reclamen la dimissió del president del govern romanès, Traian B?sescu, membre del Partidul Democrat-Liberal (PDL). Especialment nombrosos al tard —en acabar-se la jornada laboral— però presents durant tot el dia, els crits de Jos B?sescu (“Avall B?sescu”) formen part ja de la banda sonora del centre bucurestià.

Els orígens de les protestes cal trobar-los en la reforma sanitària endegada pel govern, criticada des de l’oposició però també des del propi aparell de l’Estat. El subsecretari del govern Raed Arafat —molt popular per ser el principal impulsor de l’SMURD (Serviciul Mobil de Urgen?? Reanimare ?i Descarcerare), el servei mèdic d’intervenció d’urgència romanès— s’hi ha oposat públicament en considerar-la fortament privatitzadora, fet que li ha valgut ser forçat a dimitir per part del govern. Arran la dimissió d’Arafat l’opinió pública romanesa, ja prou escalfada per una contínua dinàmica de retallades, “plans d’austeritat” i una recent —i polèmica— reforma laboral, ha sortit al carrer.

Ghiveci de persones, ghiveci de reivindicacions.

El ghiveci és un plat casolà romanès que naix, simplificant, de la mescla de tots els ingredients que es tinguen a mà i al celler; molt paregut a la nostra olla barrejada. Una barreja semblant és la que trobarem si peguem una ullada als participants de les protestes anti-governamentals d’estos darrers dies. Així, com en tants altres moviments amplis més o menys espontanis —la referència inevitable és el moviment 15-M i els Occupy derivats— l’heterogeneïtat dels seus participants és una de les seues principals característiques.

Hi trobem, doncs, des de ciutadans senzillament emprenyats per la situació del país a activistes pertanyents a tota mena de moviments socials i polítics. Així, durant les concentracions es poden trobar tota mena de missatges crítics amb expressions de poder i autoritat com l’Església, el govern o la banca. Alhora les pancartes de la plataforma Salva?i Ro?ia Montan? —un col·lectiu nascut per evitar que el paratge natural amb este nom es convertisque en una explotació minera— compartixen espai amb col·lectius com els llibertaris Biblioteca Alternativa, associacions feministes, els partidaris de la legalització de la marihuana (el consum de la qual actualment està durament castigat) o els “indignats” d’Occupy Români?; però també amb els monàrquics que advoquen pel retorn al poder de Mihai I, exiliat durant l’època comunista, o amb el grup d’ultradreta Noua Dreapta. Estos últims van protagonitzar alguns moments de tensió la tarda del dissabte 21 de gener, quan en treure pancartes i material corporatiu van ser increpats per alguns dels concentrats.

No tot són flors i violes: més enllà de la mirada superficial.

Són molts els agents, però, que plantegen la necessitat de donar una perspectiva crítica del fenomen. Fets com que esta excepcional situació s’hage donat el mateix any que hi ha previstes eleccions, o que les demandes s’hagen centrat tant en la figura de B?sescu —en més d’exigir un canvi més profund— fa que siguen moltes les mirades escèptiques al moviment.

Figures de l’oposició parlamentària com el Partidul Nacional Liberal, a més, han aprofitat clarament la situació, exigint eleccions anticipades i convocant actes i manifestacions, que han rebut un suport important. Hi ha veus, també, que apunten que els avalots entre la Jandarmeria Român? i alguns manifestants que es van donar els primers dies estarien instigats des d’esta mateixa oposició parlamentària. L’objectiu seria tensar la corda de l’opinió pública i perjudicar encara més la imatge del govern actual.

Conseqüències més enllà del color del govern?

Malgrat oficialment fer ja vint-i-dos anys del canvi, en l’imaginari i el dia a dia romanès encara pesa molt la llosa del règim ceausesquià. El fet que bona part dels empresaris i polítics que avui dia remenen les cireres —com el propi B?sescu— haguessen començat la seua carrera abans del 89 n’és una bona mostra. Ho demostren també la brutalitat exercida contra els manifestants per la Jandarmeria, o declaracions com les de Iulian Urban, senador del PDL, que ha afirmat que els manifestants són “cucs que es mereixen el seu destí”.

Demostracions col·lectives de força com la que ha donat el poble romanès en aconseguir la retirada de la reforma de sanitat són, per tant, passos importants de cara a una evolució en la cultura política del país on mor el Danubi, més enllà de com evolucione el cas concret. Diu una dita romanesa que orice minune tine trei zile: “tot el que és bo dura, com a molt, tres dies”. De moment estes revoltes ja en porten uns quants més.

[Sobre este tema sortirà un article al número 258 del Setmanari Directa, molt semblant al que he publicat aquí.]

*Lo títol de l’article, evidentment, és un petit homenatge a uns clàssics de l’ska de casa nostra…