Problemes en primera persona
L’humor és una de les millors portes per conèixer un país. I no és un fet habitual poder conèixer la manera com riuen els nostres veïns del mediterrani, secció sud. Mohamed El Khiyari va actuar diumenge passat al teatre Zorrilla, en un espectacle que, si bé és cert que hagués hagut de meréixer una major entrada, crec que marca un abans i un després en la programació cultural de la ciutat. El Khiyari és una persona molt coneguda al Marroc –i també, especialment, entre la diàspora de la immigració– i va portar al teatre badaloní una mostra dels seus monòlegs amb traducció simultània al català (un aspecte a millorar, aquest). Una part important del públic s’estrenava a la platea, i era tota una lliçó comprovar la diversitat de la població marroquina: noies vestides a l’europea, d’altres amb xador van riure de valent, comentant els acudits entre elles o entre els acompanyants masculins. Les nostres ‘etiquetes’ prefixades resisteixen ben poca estona davant la realitat d’una joventut badalonina d’orígen magrebí que, de forma simbòlica, però significativa, es va asseure en les butaques del teatre, amb tot el dret, i també amb normalitat. La temàtica de l’espectacle era interessantíssima: El Khiyari tracta els problemes de la població immigrada. La tornada a casa a l’estiu, les aduanes, la discriminació, la corrupció, els sense papers… Hi havia qui deia, al sortir, que l’espectacle havia sigut de consum molt intern per a la població marroquina… Crec que no. Que El Khiyari parlava dels problemes de l’immigrant. I això valia per un búlgar, un peruà o un senegalès. La notícia és que aquests problemes s’exposaven en primera persona, i es reien, també en primera persona. Això és, em sembla, el que marca aquest ‘abans i després’. El monòleg de diumenge subratllava que una de les feines d’un teatre –fer d’altaveu de les preocupacions dels seus ciutadans, servir d’espai de debat, compartir coneixement, trencar estereotips– es donava de forma reeixida, i ho feia de forma oberta a la ciutat, amb traducció a la nostra llengua. És un camí interessant a anar explorant. Anem concretant allò de ‘Badalona som tots‘. Donem-hi valor a partir d’iniciatives com aquesta.
Foto: O.L.