En resum, la Catalunya nació ha compartit els valors i les propostes del somni europeu. Com deia Enrst Bloch, ‘Tota realitat ve precedida per un somni’, i el nostre és comú i el podem emmarcar clarament en les arrels i aspiracions que l’eix franco-alemany ha construït durant el darrer quart del segle XX i fins a l’actualitat. A l’altra banda, l’estat espanyol ha viscut amb Europa una història centrada en els interessos propis i amb la distància pròpia de qui viu amb feblesa la pròpia condició.
La vocació europeista catalana té unes arrels profundes i entronca amb la voluntat de la Catalunya contemporània de créixer i progressar en escenaris de llibertat lluny de la submissió que planteja i proposa l’estat espanyol. La idea catalana d’Europa és una idea vinculada a la democràcia, el progrés, el benestar social i el respecte els drets humans. En definitiva, és la idea dels principis bàsics d’una nació moderna i capdavantera.
En contraposició, l’espanyolisme -el públic i l’institucional, però també el social- sempre ha viscut el fet europeu amb por. Por perquè Europa ha significat durant bona part del segle XX, per comparació, la mostra clara de la manca de valors espanyols que connectin amb els mecanismes democràtics i la modernitat europees.
En resum, la Catalunya nació ha compartit els valors i les propostes del somni europeu. Com deia Enrst Bloch, ‘Tota realitat ve precedida per un somni’, i el nostre és comú i el podem emmarcar clarament en les arrels i aspiracions que l’eix franco-alemany ha construït durant el darrer quart del segle XX i fins a l’actualitat. A l’altra banda, l’estat espanyol ha viscut amb Europa una història centrada en els interessos propis i amb la distància pròpia de qui viu amb feblesa la pròpia condició.
Ara bé, Catalunya també ha vist com la construcció estatal i burocràtica d’Europa ens ha arraconat i menystingut tot sovint amb la connivència, quan no amb la iniciativa, de l’estat espanyol. Per això Catalunya sempre s’ha significat per practicar un europeisme coherent amb una idea d’Europa respectuosa i enriquidora amb totes les llengües, cultures i nacions que la conformen.
Ara mateix, Europa es troba de nou en una cruïlla de futur i l’Europa menys democràtica i més estatalista ha tirat pel dret -després de les diferents desfetes del que havia de ser el nou Tractac Constitucional-, i ha construït el Tractat de Lisboa com a garantia d’una aprovació al marge de la majoria social de la població dels estats membres. Per causes diferents, dos nacions europees sí que sotmetran a votació aquest Tractat: Islàndia ho haurà de fer en el marc del seu procés d’incorporació urgent, i Irlanda que manté els seus principis euroescèptics d’acord amb la majoria de la seva població.
Catalunya també hi hauria de dir la seva. Perquè el Tractat de Lisboa representa clarament l’Europa dels estats que ens és hostil i que ignora llengües, cultures i tradicions que no comptem amb un estat que les recolzi. Els catalans hauríem de fer sentir la nostra veu en contra d’aquest model de construcció europea i, a més, comptaríem amb una magnífica ocasió per exercir el nostre legítim dret a decidir.
Que els catalans decideixin i opinin sobre l’Europa que volen és una bona manera de practicar i exercir el nostre dret a l’autodeterminació. Ens cal, però, l’empara política i institucional dels nostres representants al Parlament de Catalunya.
Ells tenen la clau per fer aquestes consultes possibles i ells han de marcar el camí per tal que la societat catalana aprengui i exerciti la sobirania que li és pròpia. Una vegada més les adhesions, i els recels, de la nostra classe política seran ben il·lustratius.
Avui decidirem sobre el model europeu i demà decidirem quin model d’organització política volem per a Catalunya amb la legitimitat democràtica i la convicció pròpies de qualsevol nació del món. I d’Europa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!